0

Azul – Joc de taula

Tot i que el blog va néixer amb la idea de comentar sèries i pel·lícules, al llarg del temps he anat tocant una mica tots els temes que m’han interessat. He parlat de teatre, còmics o llibres però els jocs de taula encara no havien entrat al blog. Avui hi poso remei amb Azul, un joc de taula que m’ha sorprès molt gratament.

Cada cert temps quedem amb un grup d’amics per fer una nit de jocs, mirem dues o tres opcions i n’escollim una per començar. A l’última quedada vaig votar Azul com a última opció, després de provar-lo el posaria en primer lloc.

Quan el rei de Portugal, Manuel I El Afortunado, va visitar l’Alhambra i va quedar captivat per la bellesa de les parets decorades amb rajoles de diferents colors i motius artística. De tornada al seu palau va ordenar que les parets del palau d’Évora es decoressin igual. El teu objectiu és convertir-te en l’artista preferit del rei i crear la millor paret del palau.

Azul és un joc abtracte de 2 a 4 jugadors creat per Michael Kiesling i editat per Asmodee que ens proposa un repte estratègic que pot semblar molt senzill al principi però que amaga força complexitat.

El joc està pensat per ser igual d’entretingut per dos, tres o quatre jugadors adaptant la seva dificultat i jugabilitat segons els jugadors. Amb dos és molt senzill planificar quan vols tancar el joc però també augmenta les possibilitats de boicot per part de l’adversari. Amb quatre jugadors és més difícil planificar bé l’estratègia a seguir i la partida es pot convertir en un caos divertit.

Aprendre a jugar a Azul és senzill, aprendre a jugar bé és més complicat. La primera partida és de pràctica i el més habitual és que si algun dels jugadors ja el coneix sigui ell qui guanyi la partida. A partir de la segona és quan el joc es torna més interessant, ja que tots els implicats entenen com funciona i poden planificar millor les seves estratègies.

Amb partides de 30 a 45 minuts i unes normes fàcils d’entendre, Azul és un joc ideal per fer partides ràpides i passar una molt bona estona. Ser un joc abstracte, sense una història darrere, pot tirar enrere en un primer moment però ben aviat t’atrapa i et porta a encadenar una partida rere l’altre.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *