0

La dona efervescent

L’any 2013 la Mar Bosch va irrompre al panorama literari català amb Bedlam: les hores càlides, guanyadora del premi Casero; set anys i dues novel·les més tard torna amb La dona efervescent on recupera l’Eva Botet, protagonista de la seva segona novel·la, Les generacions espontànies.

En poc temps l’Eva s’ha quedat sola amb els seus bessons acabats de néixer. El seu marit ha desaparegut del mapa, el seu sogre està en un retirament espiritual i la seva sogra mor el mateix dia que neixen les seves criatures. Si això no fos suficient, descobreix que la mort de la seva sogra no ha representat el final del seu etern conflicte, ja que la senyora ha decidit quedar-se a viure al cap de l’Eva des d’on va criticant tot el que ella fa.

Amb aquesta original premissa, la Mar Bosch fa un retrat de la maternitat directa, irònic i molt més realista del que el surrealisme de la història ens pot arribar a fer pensar. A travès del personatge de l’Eva Botet, l’escriptora posa veu a totes aquelles mares (i pares) que s’allunyen dels cànons marcats per la societat i pels llibres d’autoajuda. Amb una història carregada d’humor negre i irreverent, la Mar ens trasllada al seu univers per divertir-nos, entretenir-nos i fer-nos pensar.

La dona efervescent està plena de converses ràpides, enginyoses i, per sobre de tot, intel·ligents, que amaguen grans reflexions sobre la maternitat, les relacions personals i familiars. El surrealisme d’algunes de les situacions viscudes per la protagonista o els seus acompanyants no són més que un recurs de l’autora per reflectir d’una manera irònica o mordaç molts comportaments habituals en la nostra societat. Com es va demostrar a Les generacions espontànies, i s’ha reafirmat ara, l’Eva Botet és especialista a trencar aquests comportaments.

Si bé l’estil no ha canviat (només et calen dues pàgines per reconèixer que estàs davant un llibre de la Mar Bosch), l’autora ha evolucionat en el camp narratiu jugant amb el temps i la informació per mantenir-nos enganxats a la història fins a l’última pàgina. La dona efervescent es llegeix ràpidament però s’ha d’assaborir a poc a poc.

La Mar Bosch escriu una brillant novel·la de dones fortes que en cap cas s’ha de confondre amb una novel·la per dones (si és que això existeix). Una novel·la amb una protagonista amb forta personalitat i totalment independent que no vol desfer-se per convertir-se en ‘la mare de…’ o ‘la dona de…’. La dona efervescent deixa molt clar que l’escriptora no només ha vingut per quedar-se sinó també per encapçalar l’univers literari català actual amb un estil propi i únic que caracteritza i impregna tots els seus llibres.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *