0

L’horror de Rèquiem

Per la seva segona novel·la, l’escriptor Víctor Negro* s’atreveix amb una esbojarrada barreja de gèneres on l’horror, l’humor i el surrealisme es donen la mà. Una història de terror apocalíptic i humor còsmic que m’ha fet imaginar quin hauria estat el resultat si li haguessin encarregat a Lovecraft fer un remake de Top Secret.

El protagonista de la història és un Rèquiem; poques vegades a un personatge li havia escaigut tan bé la frase estar al lloc equivocat, en el moment equivocat. En Rèquiem no és un heroi i encara menys un antiheroi. En realitat és un pobre desgraciat que sense saber molt bé com es veu embolicat en una conspiració per provocar l’harmageddon a través de la invocació d’una entitat mística d’una dimensió llunyana. Al seu costat trobarem la Dalsy, una fanàtica de l’orxata que sempre va acompanyada d’una catana i en Kurosawa, un addicte als estupefaents amb menys cervell que criteri. Al costat d’aquests tres peculiars personatges trobarem uns secundaris encara més estrafolaris que ens acompanyaran durant aquest viatge per cases encantades, malediccions familiars i sessions d’espiritisme.

El primer que queda clar és que Víctor Negro (vol dir Marc Pastor) s’ho ha passat molt bé escrivint la novel·la. L’autor s’ha tret de sobre tota pressió i es dedica a gaudir d’escriure i fer-nos gaudir llegint-la. No s’entengui aquesta opinió com indicador que la novel·la és senzilla o simple, vull remarcar la llibertat que ha tingut l’autor a l’hora d’escriure-la. Negro (Pastor) canvia de forma narrativa segons li convé o li ve de gust, parla directament al lector i fa interactuar narrador i personatges amb una desvergonyia espectacular. Tot això mentre alterna referències cinematogràfiques o televisives que van de El club de la lucha a Doctor Who, fa una divertida i retorçada referència a La pell freda de Sánchez Piñol o s’atreveix amb un brillant capítol musical. Si la barreja de gèneres és un constant, també ho és la barreja d’estils. D’aquí aquesta sensació de llibertat i divertiment que desprèn la novel·la. Una llibertat que segurament també és donada per l’atreviment de l’editorial Mai més que publica l’obra i, tot sembla indicar, ha donat via lliure a l’autor per fer el que li vingués de gust.

L’horror de Rèquim ens proposa un joc i som nosaltres qui decidim jugar-hi o no. El seu humor i estil pot tirar enrere més d’un (si no us fa gràcia el pròleg d’en Biel Perelló ni us molesteu en començar el capítol 1) però si us deixeu portar passareu una molt bona estona. Riureu, us sorprendreu i us escandalitzareu però, per sobre de tot, us ho passareu molt bé. O com a mínim això és el que m’ha passat a mi.

*Algunes investigacions que corren per la xarxa intenten provar que darrere el nom de Víctor Negro s’hi amaga l’escriptor Marc Pastor. Aquesta afirmació encara no s’ha pogut demostrar i tot sembla un intent de Pastor d’aconseguir reconeixement a través de l’obra de Negro.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *