0

1917

Quan fa dos anys, Christopher Nolan ens va traslladar a la Segona Guerra Mundial amb la magnífica Dunkerque, poc ens podíem imaginar que tardaríem tan poc a viure una experiència cinematogràfica de gènere bèl·lic superior. Sam Mendes dirigeix i escriu, junt amb Krysty Wilson-Cairns, una història senzilla però impactant que ens transporta als horrors de la Primera Guerra Mundial de la mà de dos missatgers de l’exèrcit britànic.

La pel·lícula perfecte no existeix però 1917 s’hi acosta molt. Són moltes les decisions que Sam Mendes pren com a director i totes funcionen a la perfecció. Des d’escollir actors amb molta trajectòria  però poc reconeixibles pel gran públic com a protagonistes, deixant els papers secundaris en mans d’actors consagrats a decidir narrar la pel·lícula a través d’un (fals) pla seqüència. És d’aquelles apostes on tots els astres s’alineen i tot funciona a la perfecció.

El cartell de la pel·lícula està format per noms tan coneguts com Benedict Cumberbatch, Colin Firth, Mark Strong o Andrew Scott però són Dean-Charles Chapman i George Mackay els que porten el pes de la pel·lícula. La càmera els segueix constantment i vivim (i patim) la història a través seu. Poques pel·lícules puc recordar que aconsegueixin fer-te sentir tan partícep de la història. No simplement empatitzant amb els protagonistes, vivint la història amb ells.

Al costat de Sam Mendes cal destacar el treball de Roger Deakins, director de fotografia. Entre els dos aconsegueixen fer-nos creure que ens trobem davant una història gravada d’una sola tirada. Amb l’excepció d’un parell de talls obvis, és pràcticament impossible distingir on acaba i on comença cada presa. Gravar així era una aposta arriscada, però com he dit al principi, Mendes encerta totalment amb la decisió. En un primer moment pot desorientar, és fàcil trobar a faltar els plans i contraplans o d’altres recursos que estem acostumats en el llenguatge cinematogràfic però, ben aviat ens n’oblidem i ens deixem arrossegar de forma natural per la història pensant que no es podria haver explicat de cap altra manera.

Sempre diem que anar al cinema és una experiència, en el cas de 1917 és totalment real. Gairebé dues hores d’emocions, que formaran part per sempre més de la història del cinema.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *