0

A ciegas

Segurament no ha sigut molt bona idea mirar A ciegas pocs dies després de veure l’espectacular Un lugar tranquilo de John Krasinski però ha acabat passant i això ha condicionat molt la meva opinió sobre la pel·lícula de Susanne Bier. Les dues comparteixen un argument similar i malgrat que les comparacions són odioses, però en aquest cas són totalment inevitables, A ciegas perd per golejada. Encara que no existís Un lugar tranquilo, A ciegas no passaria de ser un d’aquells telefilms de cap de setmana que t’acompanya durant la migdiada de després de dinar.

Basada en la novel·la homònima de Josh Malerman de l’any 2014, A ciegas (Bird box en versió original) ens explica la lluita d’una dona i dos nens petits per arribar a un lloc segur després que unes estranyes criatures arribessin a la Terra i provoquessin comportaments suïcides a tots aquells que les veuen.

A ciegas juga amb la por provocada per la pèrdua d’un dels sentits més bàsics de l’ésser humà com és la vista i la indefensió que implica quedar privat d’ella. La pel·lícula busca constantment la sensació d’estar totalment desvalgut però al mateix temps veus que els protagonistes són capaços de moure’s amb relativa facilitat com si fossin uns Daredevils qualsevol. Aquesta tensió provocada per la falta de visió es redueix quan els veus conduir tranquil·lament amb l’ajuda d’un simple GPS, carregar sense problemes un cotxe o desplaçar-se per un riu ple de ràpids amb poques dificultats. Potser conscients que amb això no n’hi havia prou s’afegeix un element de tensió alternatiu com és una reacció diferent que pateixen algunes persones i que les converteix en una espècie de psicòpates que persegueixen aquells que viuen amb els ulls tapats. Sincerament aquests personatges semblen un recurs massa fàcil, massa poc explicat i massa aleatori per a millorar l’argument.

L’argument és interessant però mal treballat però els personatges no arriben ni a això. Tots ells estan basats en estereotips vistos mil vegades al cinema i tant les relacions que estableixen entre ells com les decisions que prenen són totalment previsibles. La pel·lícula està pensada pel lluiment de Sandra Bullock que compleix amb el seu paper però que tampoc va més enllà. Bullock és una actriu amb un talent limitat i A ciegas tampoc li exigeix un esforç extraordinari,

Inevitablement A ciegas et fa pensar en títols similars que són molt superiors a ella i això passa factura a la pel·lícula. Deixant de banda la referència fàcil a Un lugar tranquilo, és impossible no pensar en The road en alguns moments de la pel·lícula. Tota la tensió que té la brillant pel·lícula de John Hillcoat li falta a la de Susanne Bier.

Si voleu passar una estona sense pensar gaire i anar mirant la televisió entre cops de cap, A ciegas és una bona opció però si busqueu una pel·lícula que us provoqui tensió i us faci patir millor us decanteu per qualsevol de les dues opcions que he comentat abans, Un lugar tranquilo o The Road.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *