0

A silent voice (Koe no Katachi)

És difícil escriure una crítica quan tens clar que els problemes que tens amb una pel·lícula vénen de tu mateix i no de la pel·lícula. Em costa valorar A silent voice pel fet que em costa empatitzar i, a vegades, entendre les reaccions i interaccions entre els seus protagonistes a causa de les diferències culturals entre el Japó i nosaltres.

Molt sovint estem acostumats a un cinema d’animació japonès que es decanta pel fantàstic però, igual que en el manga, també existeix una tradició d’animes que retraten la societat nipona d’una forma crua i real. A silent voice forma part d’aquest grup.

Naoko Yamada adapta el manga de Yoshitoki Oima on se’ns presenta la història de la Shoko Nishimiya i en Shoya Ishida. La Shoko és una nena sorda que arriba nova a l’escola d’en Shoya i comença a ser l’objectiu de les burles d’ell i els seus amics. El que comença com petites bromes acaba en un cas d’assetjament escolar que porta la Shoko a deixar l’escola. Amb el pas de l’escola primària a l’institut és en Shoya qui comença a patir el rebuig dels seus companys i comença a prendre consciència de com es comportava amb la Shoko. Decidit a buscar el perdó aprèn el llenguatge de signes i torna a contactar amb ella.

A silent voice tracta temes durs i complicats com l’assetjament escolar o el suïcidi juvenil i també les conseqüències que pateixen tant les víctimes com els assetjadors però ho fa amb la mirada posada a la societat japonesa i  això fa que alguns temes que aquí considerem importants es tractin de passada i es doni molta més importància a coses més simples o intrascendents. Com he dit abans aquest és un problema meu, no de la pel·lícula. En aquest cas sóc jo qui s’ha d’adaptar a la seva cultura i, en aquest cas, no ho he aconseguit.

A banda dels temes dels protagonistes, A silent voice també fa una crítica – encara que superficial – al sistema educatiu japonès i la seva incapacitat de percebre situacions d’assetjament escolar i, més preocupant encara, la seva total incapacitat de fer-hi front.

Un problema que si és de la própia pel·lícula, és la duració del metratge. A silent voice dura 129 minuts i si unim aquesta duració a un ritme massa lent, ens trobem amb una pel·lícula amb la qual és fàcil distreure’s o perdre l’interés. La història mereix ser tractada amb calma i tranquil·litat però Yamada n’abusa fins a fer-la excessivament lenta. També pateix alguns problemes narratius amb flashbacks i petits fragments d’història intercalats que provoquen certa confusió en moments puntuals.

L’ombra de Your name és molt llarga i les dues cares de la moneda per A silent voice. L’èxit de la pel·lícula de Makoto Shinaki farà que molta gent que no s’hauria interessat mai per una pel·lícula anime pugui donar-li una oportunitat a A silent voice però també provocarà desencant a tots aquells que esperin trobar-se amb una pel·lícula similar a Your name.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *