0

Animals fantàstics: Els crims de Grindelwald

S’entén com a spin-off una sèrie o pel·lícula creada a partir de la popularitat d’un personatge o d’una història i que serveix per ampliar i aprofundir en trames interessants d’un univers concret. En el món dels videojocs existeix també la figura del DLC (DownLoadable Content) que consisteix en ampliacions puntuals del joc, sigui en forma d’història o d’elements del joc. La principal diferència consisteix en que la majoria de vegades els DLC són continguts innecessaris que només serveixen per treure diners als consumidors mentre que els spin-off busquen un propòsit o una vida pròpia. Animals fantàstics: Els crims de Grindelwald és un DLC de l’univers Harry Potter.

Després dels fets de Nova York en Newt Scamander (Eddie Radmayne) té prohibit viatjar a l’estranger per ordre del Ministeri Britànic de Màgia. Quan l’Albus Dumbledore (Jude Law) l’avisa que la Tina Goldstein (Katherine Waterston) està a París buscant en Credence (Ezra Miller) i que en Grindelwald (Johnny Depp) ha escapat de la presó del Ministeri de Màgia d’Estats Units per trobar el jove, aquest decideix saltar-se la prohibició i anar a ajudar la seva amiga.

L’univers Harry Potter és extremadament ric i permet una ampliació constant i inacabable. Històries noves, ampliació de les antigues, nous personatges i un llarg etcètera poden tornar etern el món creat per J.K. Rowling, el problema comença quan aquesta ampliació sembla menys pensada que l’univers original i acaba convertint-se en un contingut menys consistent i més buit que l’univers que l’ha vist néixer. I més encara quan t’adones que tenen més força i més interès les parts dels personatges clàssics que no pas les dels nous. Els minuts en pantalla d’Albus Dumbeldore omplen molt més que tot el que li pugui passar a qualsevol dels protagonistes.

Els crims de Grindelwald sembla més una pel·lícula que un simple desplegament de personatges i criatures com li passava a la primera part però també ens trobem amb una indecisió a l’hora de fer avançar la trama que li passa factura a la pel·lícula. La primera part de la pel·lícula es fa lenta i poc interessant amb salts constants entre les històries, aparicions de nous personatges que queden poc definits i alguna aparició forçada dels de la primera part. No és fins al desenllaç on Els crims de Grindelwald agafa força i personalitat. Els últims 30 minuts de pel·lícula ens permet veure el que podríem haver esperat de la pel·lícula i no hem tingut l’hora i mitja anterior. És un tram de pel·lícula que s’agraeix molt però també que passa factura a tot el metratge anterior i el fa pitjor del que realment és. Com sempre les comparacions són odioses i més si són dins la mateixa pel·lícula.

Malgrat tot cal destacar dues coses d’aquesta segona entrega i són els personatges d’Albus Dumbledore i Grindelwald i és gràcies als dos grans actors que els interpreten. Jude Law i Johnny Depp fan seva la pantalla des del moment que apareixen. Els dos actors fan seus els personatges i desprenen una força que cap dels altres actors és capaç de transmetre.

En aquesta segona entrega el fan-service als seguidors de la saga està molt més treballat que a l’anterior. L’aparició d’un escenari que no per menys esperat resulta menys emotiu, el passat d’en Dumbledore i l’aparició amb més o menys pes a la història de personatges coneguts fan que els fans de Harry Potter ens sentim molt còmodes i en guanyin una miqueta més, per no parlar del cliffhanger final que no explicaré i et deixa amb la boca oberta.

Rowling va anunciar que la saga Animals fantàstics tindria un total de cinc pel·lícules i sembla que les necessitarà per tal d’arrencar i fer avançar la trama. Els crims de Grindelwald sembla el pròleg que ens fa d’introducció però no hem d’oblidar que estem parlant d’una segona entrega i en aquest punt l’acció ja hauria d’anar més rodada. Aquesta segona part sembla prescindir de la primera i dedica massa temps a establir personatges i històries necessàries per la trama principal però que ja hauríem d’haver vist en una primera entrega si tot estigués ben pensat i trenat des de l’inici.

Abans d’acabar vull recuperar la idea que Animals fantàstics: Els crims de Grindelwald és un DLC de l’univers Harry Potter perquè ens aporta molt poc contingut interessant embolcallat dins molta morralla innecessària. Malgrat tot sembla deixar entreveure un munt de possibilitats que espero veure, d’una vegada per totes, reflectides a la tercera entrega.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *