0

Anna

Anna és una d’aquelles pel·lícules que aconsegueix quelcom molt poc habitual a avui dia: no espatllar l’argument amb el tràiler. De fet això pot resultar contraproduent en aquest cas, ja que tot sembla indicar que ens trobem davant una versió femenina de John Wick i el resultat és totalment diferent. Segur que molta gent va sortir decebuda de la sala, en el meu cas va ser tot el contrari.

Nikita, Lucy, Juana de Arco… Luc Besson té una estreta relació amb personatges femenins forts i repeteix l’experiència amb Anna, un thriller d’espies que amaga molt més del que ensenya a primer cop d’ull.

L’Anna (Sasha Luss) és una jove russa que no té sort a la vida. Cansada de tot decideix allistar-se a l’exercit que veu en ella un valuós actiu per l’espionatge.

Luc Besson construeix una història que busca sorprendre l’espectador i jugar amb ell enganyant-lo a cada moment. Igual que una Matrioshka, la pel·lícula del director francès amaga una història darrera una història diferent on res és el que sembla. Com la majoria d’aquestes pel·lícules, l’estructura d’Anna s’aguanta per un fil molt prim on, segurament, és molt senzill trobar-hi algun forat però si ens deixem portar i sorprendre la gaudirem molt.

L’escollida per protagonitzar aquest complex thriller és Sasha Luss, actriu totalment desconeguda que ja havia treballat amb Besson a Valerian i la ciudad de los mil planetas. Tot i el seu poc recorregut en el cinema, Luss ens ofereix una hipnòtica interpretació que et manté amb els ulls enganxats a la pantalla. Besson envolta l’actriu debutant d’actors de renom com Luke Evans i Cillian Murphy i de la gran Helen Mirren. En un primer moment pot semblar que estigui pensat per tapar les capacitats de la protagonista però ben aviat veiem que no és així; l’actriu aguanta la mirada a tots ells sense problemes.

Curiosament les escenes d’acció que ens ensenyava el tràiler i que ens portaven a imaginar una versió femenina de John Wick és on la pel·lícula mostra més mancances. Les coreografies intenten ser igual d’espectaculars que les vistes a la trilogia de Keanu Reeves però els falta fluïdesa i una continuïtat ben treballada com tenen aquestes. No són dolentes però les comparacions són inevitables i aquí Anna surt perdent. Per sort, com he dit al principi, la pel·lícula no està centrada en aquests moments.

Anna és un bon thriller d’espies que va més enllà de l’acció espectacular i ens ofereix un trencaclosques que ens intentarà enganyar fins a l’últim moment. Una bona opció per passar una bona tarda de cinema.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *