1

Autómata

automata1En el futur les explosions solars han convertit el planeta Terra en un desert inhabitable pels humans. Refugiats en ciutats els pocs supervivents creen uns robots per intentar reconstruir la civilització però que aviat queden relegats a simples majordoms o abandonats per falta de manteniment. Aquests robots viuen segons dues directrius inalterables, no fer mai mal a cap ésser viu i no reparar-se ells mateixos ni a d’altres robots. En una missió rutinària l’agent d’assegurances Jacq Vaucan descobreix un fet que trastocarà tot el seu món.

Com veieu l’argument de Autómata no és res de l’altre món com tampoc ho és la seva ambientació. Robots que escapen del control marcat pels humans és una cosa habitual en el cinema i la literatura de ciència-ficció, Blade Runner, Battlerstar Galactica, Yo, robot i un llarg etcètera d’exemples poden servir de base per l’argument d’Autómata i la mateixa Blade Runner o Mad Max han inspirat clarament el disseny de vestuari, fotografia i ambientació de la pel·lícula. Així doncs, què fa diferent Autómata? En aquest cas el plantejament que dóna a un argument vist mil vegades. Autómata s’allunya del que seria més senzill – fer un film d’acció o thriller- per oferir-nos una peli més reflexiva i més orientada a buscar l’empatia amb l’espectador que l’emoció ràpida de l’acció. De fet, les escenes d’acció són les més mal resoltes de tota la pel·lícula i semblen posades per pura necessitat més que per gust del director.

Autómata planteja des del punt de vista lògic del robot el següent pas de la vida en el planeta Terra, els humans estan condemnats a desaparèixer i seran els autòmats qui ocuparan el seu lloc però no caldrà un apocalipsi violent per aconseguir-ho. L’evolució anirà seguint el seu camí i mentre uns van desapareixent els altres aniran ocupant el seu lloc.

-No ets més que una màquina – diu un dels protagonistes a un dels robots
-És el mateix que dir que tu no ets més que un simi – contesta ell.

Aquesta manera d’expressar-ho ja marca el to de la pel·lícula, poca violència, poca acció, més aviat un to tranquil i d’acceptació on l’espectador va empatitzant amb la màquina i la seva lógica.

Això vol dir que és una gran pel·lícula? Doncs no però podria haver-ho estat. Si deixem de banda la manca d’habilitat de Gabe Ibañez per resoldre les escenes d’acció ens trobem que la pel·lícula es queda a la superfície del que podia arribar a ser. Li falta aprofundir en tot, el caràcter dels protagonistes, les seves ambicions o els seus objectius queden massa simples per acabar de guanyar-se l’espectador i al personatge d’Antonio Banderas li falta algun contrapunt, ja sigui per part d’un dels Autòmats com d’algun dels altres secundaris que es queden amb uns personatges més aviat planers. Si el que volia Ibañez era fer-nos sentir emoció pels Autòmats ens falta un autòmat amb el qual empatitzar, un Roy Batty de Blade Runner o una Eva d’Eva (Kike Maíllo, 2011).

automata2

Malgrat aquest ser una mica més que li falta al film crec que és un dels que val la pena veure i donar-li una oportunitat. Si Distric 9 va ser un boom aclamat per públic i crítica no veig perquè no hauria de tenir el mateix camí el film d‘Ibañez. Personalment crec que estan molt igualats.

Autómata segurament no agradarà a tots aquells que vagin buscant un film d’acció en un univers futurista però els que hi aneu amb altres ulls trobareu una molt bona peli.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

One Comment

  1. No tenia pensat veure-la però després de llegir-te et faré cas…com sempre!! 😉
    Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *