0

Blinded by the light

Després de Bohemian Rhapsody, Rocketman, The Dirt o Yesterday i mentre esperem que George Michael ens ompli d’esperit nadalenc amb Last Christmas, arriba a les pantalles de cinema Blinded by the light una comèdia dramàtica que gira al voltant de l’obra de Bruce Springsteen i la seva influència en la personalitat d’un jove britànic d’origen pakistanès. Igual que amb Quiero ser como Beckham, Gurinder Chadha torna als carrers britànics i als joves rebels amb grans somnis que la van donar a conèixer al món.

Igual que amb Yesterday, Blinded by the light no és una recreació de l’obra del Boss, és una història que utilitza la música del cantant de New Jersey per acompanyar la història. Fins aquí qualsevol similitud amb la pel·lícula del quartet de Liverpool, Blinded by the light aconsegueix tot allò que li faltava a Yesterday. Aquí ens trobem amb una pel·lícula amb història que s’acompanya d’una banda sonora especial però que s’aguantaria perfectament sense ella i també amb uns personatges amb els quals és fàcil empatitzar.

Blinded by the light ens presenta una història de superació en un entorn hostil situada en un petit poble anglès que també amaga una història optimista sobre la força de voluntat, la persecució dels somnis i l’amistat. No ens trobem davant un desplegament d’originalitat ni un tema inèdit en el món del cinema però el tractament que en fa Chadha aconsegueix que destaqui per sobre una infinitat de produccions similars.

Gran part de l’èxit es deu també al seu repartiment, encapçalat per un desconegut Viveik Kalra i acompanyats per uns magnífics Aaron Phagura i Nell Williams que transmeten una innocència i complicitat que traspassen la pantalla.

Com és evident, la música del Boss també té molt a veure amb la màgia que transmet la pel·lícula. Born to run, Badlands, The river, Thunder road i fins a 12 títols cedits pel cantant fan les delícies dels fans d’en Bruce i ens obliga a fer un esforç per no cantar a ple pulmó durant la projecció del film. Amb petites excepcions, com Because the night que es veu una mica forçada, totes les cançons estan posades en el moment exacte per acompanyar el que estem veient en pantalla. En la versió doblada això pot representar un petit problema, ja que qualsevol que no estigui familiaritzat amb les lletres pot perdre’s part del missatge que vol transmetre la pel·lícula. És una d’aquelles ocasions on subtitular les cançons no hauria sigut una mala idea.

No ens trobem davant d’una pel·lícula excel·lent però si davant una d’aquelles que aconsegueix fer-se un petit lloc a la memòria i et roba un somriure cada vegada que penses en ella. Pels que som fans d’en Bruce Springsteen serà d’aquelles pel·lícules que anirem visionant cada cert temps igual que fem amb els seus àlbums i concerts.

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *