0

Borg McEnroe

M’he acostat a Borg McEnroe totalment ignorant en el món del tenis. És evident que coneixia el nom de McEnroe però ni em sonava Björn Borg i la rivalitat entre ells o aquesta mítica final de Wimbledon en què es basa la pel·lícula. Val a dir que aquesta ignorància m’ha permès viure la pel·lícula amb una intensitat i una curiositat que els aficionats a aquest esport perdent al ser conscient del desenllaç. M’he sentit com aquells que van començar Game of Thrones sense haver llegit els llibres i es van quedar al·lucinats amb la mort de Ned Stark.

Ens trobem a l’any 1980, Björn Borg (Sverrir Gudnason) és el número 1 del tenis mundial i un ídol de masses. És un jugador fred i meticulós, tot el contrari que John McEnroe (Shia LaBeouf), un jove aspirant amb molt mal caràcter i extremadament expressiu a la pista. Els seus camins es creuaran a la final de Wimbledon quan Borg intenti guanyar el seu cinquè torneig i McEnroe el primer.

Malgrat el que pugui semblar Borg McEnroe no és una pel·lícula sobre tenis, ens trobem davant una pel·lícula centrada en l’obsessió sobre ser el millor i dues maneres d’aconseguir-ho. El tenis és el teló de fons però el gruix de la pel·lícula es basa en dues personalitats totalment oposades que, en el fons, eren molt similars. Björn Borg centra la seva força a contenir les emocions, centrar-se en el joc i no deixar que res l’afecti, John Mcenroe treu la seva força de la seva rabia i del seu caràcter però els dos pateixen la pateixen d’una solitud buscada/trobada i comparteixen el seu desig per ser els millors i el seu amor per un esport com el tenis. El director danès Janus Metz Pedersen sap plasmar a la perfecció aquesta obsessió i la formació del caràcter dels dos protagonistes.

El tenis no seria l’esport més cinematogràficament agraït i portar-lo a la gran pantalla té un punt de risc però Metz Pedersen utilitza el mateix plantejament que amb la resta de la pel·lícula i deixa l’esport en un segon pla per centrar-se en els personatges. D’aquesta manera aconsegueix convertir el tram final de la pel·lícula en un moment amb un ritme intens i d’una gran tensió.

No vull acabar aquesta crítica sense fer una menció especial a Shia LaBeouf. La mateixa reputació de hooligan que va llaurar-se McEnroe és la que s’ha anat creant LaBeouf durant els últims anys a Hollywood però, curiosament, aquesta pel·lícula demostra que si l’actor s’allunya de bosses de paper al cap, substàncies estranyes i projeccions maratonianes té prou talent per a interpretar grans papers.

Us agradi o no el tenis – personalment no m’entusiasma – crec que val la pena donar una oportunitat a Borg McEnroe, pel·lícula que ens presenta un soc de personalitats però sense cap més conflicte que el que té lloc a la pista de joc.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *