0

Buscant la Dory

dory1Si fos psicòleg infantil i tingués alguns estalvis al banc crec que el millor que podria fer és invertir-los en Disney/Pixar. Potser fer un crowdfunding entre psicòlegs per permetre que treguin una peli a l’any o alguna cosa similar, que amb això ja faria per assegurar-me una cartera de clients suficients per viure bé a costa dels milers de criatures traumatitzades amb les pel·lícules de l’estudi d’animació. Les pel·lícules de Pixar són obres d’art (la majoria) però també una font inesgotable de traumes infantils.

Buscant la Dory és (l’esperada?) segona part de Buscant en Nemo. Tècnicament és impecable i com a pel·lícula és entretinguda però ni sorprèn ni aporta res de nou. És un exemple més que amb l’excepció de Toy Story, Pixar no sap com continuar les seves pel·lícules. Igual que amb Monsters, INC i amb Cars, la seqüela de Buscant en Nemo queda molt per darrere de la seva original i no deixa de ser un entreteniment ben fet.

Com passa amb totes les pel·lícules de Pixar, Buscant la Dory té un magnífic missatge que tant serveix per petits com per grans i té una profunditat emocional que ja voldrien moltes pel·lícules d’imatge real però a diferència de Buscant en Nemo o altres obres mestres de Pixar, li falta ànima. Dir que li falta ànima és com no dir res però al meu entendre vol dir molt. Li falta quelcom que la faci especial. Aquella cosa que fa que no necessiti “trampes” emocionals per atrapar a l’espectador i atraure’l al seu univers. Aquells personatges dels quals t’enamores a cap de pocs minuts, siguin principals o simples convidats ocasionals a la trama.

dory3

També li falta l’originalitat i frescor que tenen les obres originals de Pixar. Buscant la Dory, reutilitza l’argument de Buscant en Nemo, modificant-lo una mica. Si a la primera part teníem una persecució amb tres taurons, en aquesta tenim un calamar gegant. Si a la primera part teníem un peix que feia de mentor/ajudant, en aquesta tenim un pop. En definitiva, tot és nou però amb regust ha repetit. I el que és més nou i original és tan exagerat i fora de lloc que no deixa de ser un gag més que no pas una aportació.

Dit tot això, vull deixar clar que Buscant la Dory no és una pel·lícula dolenta. Grans i petits us ho passareu bé per igual però crec que a Pixar li hem d’exigir una mica més.

piperPer acabar el que m’agradaria destacar és Piper, el curtmetratge d’animació que hi ha abans de Buscant la Dory i que sí que és una obra mestra. En poc més de cinc minuts i sense ni una línia de diàleg, Piper emociona, diverteix i enamora. Técnicament és espectacular i et fa preguntar fins on pot arribar el realisme de l’animació per ordinador. Buscant la Dory està bé, Piper és impressionant.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *