0

Bushwick

Cary Murnion i Jonathan Milott presenten la seva segona pel·lícula després de l’entretinguda Cooties. Si en el seu debut ens oferien una comèdia negre de gènere zombi en aquesta han volgut fer el salt a l’acció amb un resultat bastant irregular.

Quan la Lucy (Brittany Snow) i el seu xicot surten del metro a Bushwick descobreixen que s’ha desencadenat el caos. Explosions i tirotejos pels carrers del barri de Brooklyn que acaben ràpidament amb la vida del noi. Espantada i sense saber què està passant la Lucy troba l’ajuda d’en Stupe (Dave Bautista), un exmilitar amb el qual que intentarà sobreviure.

Bushwick és una pel·lícula que va de més a menys però que remunta en els instants finals. La pel·lícula de Murnion i Millot té una magnífica arrencada on el caos i el desconcert et posen directament dins l’acció. Els dos directors han optat per un sistema narratiu on la càmera se situa com un personatge més i converteix l’espectador en partícip de l’acció. Aquest recurs és útil per mantenir la tensió i introduir-nos de forma immediata a l’acció però que provoca alguns canvis de plans forçats i algunes accions poc naturals.  La pel·lícula va perdent ritme quan s’intenta explicar i vol tractar la part més emocional dels personatges. En els moments de caos la pel·lícula funciona, a la resta no. Només quan arriba al final Murnion i Millot fan un gir sorprenent i atrevit que fa remuntar la pel·lícula.

Un dels punts més fluixos de Bushwick són les escenes d’acció i, això en un film 100% d’aquest gènere és imperdonable. La pel·lícula centra els seus esforços a presentar una situació de guerra urbana amb combats pels carrers del barri de Bushwick però falla a l’hora de presentar aquestes escenes als espectadors. Les escenes de tirotejos no només semblen gravades per aficionats al gènere amb un programa d’efectes especials casolà, també estan molt mal coreografiades i executades. El mateix passa amb les escenes de violència física que són pràcticament inexistents.

Bushwick també es perd en el seu intent d’aprofundir en un argument que no necessita profunditat. Quan la pel·lícula se centra en la supervivència dels personatges funciona, quan vol donar explicacions o donar més història, falla i es torna avorrida i innecessària. Bushwick es deixa veure i fa passar l’estona però queda per sota del que se’ns presenta en els primers minuts de pel·lícula.

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *