0

Cazafantasmas

Són necessaris remakes o reboots de títols antics? Aquest és un debat que ens pot portar moltes línies i on cadascú té la seva opinió. Personalment crec que algunes pel·lícules poden sortir-hi guanyant si el remake/reboot es fa amb criteri però d’altres és millor no tocar-les mai. Per posar-ho en exemples, Almas de metal sortiria guanyant amb un remake però Juegos de guerra no s’hauria de tocar mai.

Tot això ve arran d’un dels remakes que han portat més controvèrsia dels últims temps (i això ja és dir molt): Los cazafantasmas.
La pel·lícula d’Ivan Reitman del 1984 no necessitava un remake, com a molt era possible pensar en una continuació on els cazafantasmes antics passessin d’alguna manera el relleu a una generació més jove. Una posada apunt d’un clàssic sense violar la memòria de l’original però res més lluny de la realitat. Cazafantasmes del 2016 és un insult a l’original de 1984.

Per no caure en equívocs, aquesta opinió no té res a veure amb el canvi de sexe dels protagonistes. Si en comptes de dones fossin gatets, pandes o caixes de cartó el resultat seria el mateix (és possible que les caixes de cartó milloressin alguna de les actuacions).

Paul Feig ha repetit per activa i per passiva que aquesta nova entrega no és un remake ni un reboot sinó una reinterpretació però a l’hora de la veritat, el director d’Espías o La boda de mi mejor amiga no para d’omplir aquesta versió de referències a l’original. De fet és l’únic que val la pena de la pel·lícula. Anar veient les referències et fa venir ganes de veure l’original, com a mínim serveixen per a alguna cosa.

A la pel·lícula li falta gràcia i personalitat. La història no genera gens d’interès i les protagonistes gens d’empatia. Mentre l’original va crear un imaginari propi aquesta et deixa fred i indiferent. Leslie Jones, Kristen Wiig, Kate McKinnon i Melissa McCarthy porten a l’extrem els seus personatges i els converteixen en una caricatura més pròpia d’una sitcom que de cap altra cosa. Curiosament el punt humorístic el posa Chris Hemsworth amb un personatge tan exagerat que aconsegueix prendre el protagonisme a les quatre actrius principals cada vegada que coincideixen en pantalla.

Tècnicament, Cazafantasmes es deixa veure i aconsegueix fer una rentada de cara als efectes i personatges de l’original. Tot el que és igual a la pel·lícula del 1984 es veu molt millor i t’omple la cara amb un somriure a l’imaginar la peli clàssica amb els efectes actuals. La resta t’és totalment indiferent.

En resum, Cazafantasmes és un d’aquells remake que no era necessari i que, a més a més, està mal fet. Entreté i es deixa veure però si realment voleu veure qui són els cazafantasmes de veritat recupereu l’original amb Bill Murray, Dan Aykroyd, Ernie Hudson i l’anyorat Harold Ramis.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *