0

Deadpool

deapoolAlguns actors semblen nascuts per interpretar alguns personatges. Ara mateix ningú s’imagina un Lobezno amb una cara que no sigui la d’en Hugh Jackman, com tampoc podem pensar en Aragon sense veure en Viggo Mortensen. En canvi d’altres semblen tenir-ho tot de cares però acaben sense trobar el seu lloc, com podria ser Brandon Routh amb el seu Superman o el protagonista d’avui: Ryan Reynolds.

De fet Reynolds  ja havia destrossat dos personatges, en Hal Jordan/Green Lantern o una versió terrorífica de Deadpool que vam veure a X-men origenes: Lobezno però sembla que finalment ha trobat el seu lloc amb aquesta versió de Deadpool que ens ha portat Tim Miller. És mèrit de Reynolds fer-se amb el personatge? Ni de lluny. De fet el seu paper el podria fer un simi ensinistrat però la capacitat de riure’s d’ell mateix i ser capaç de llegir un guió amb acudits divertits i referències ocurrents han fet que des d’ara sempre l’identifiquem com a Wade Wilson, alies Deadpool.

Tot i saber de l’existència de Deadpool, el meu tracte amb ell era més aviat nul. Excepte algun encreuament amb Spiderman era poc el que havia llegit del personatge però el cert és que si és mínimament com el de la pel·lícula (que qui el coneix diu que és així) fan venir ganes de llegir més sobre ell.

Deadpool vindria a ser el superheroi macarra de Marvel. Directe i expeditiu com Punisher però amb un humor semblant al de Spiderman però en versió molt negre. Això queda molt ben marcat a la pel·lícula on la violència i els insults són part essencials del guió, però no us equivoqueu, per molt que es repeteixi Deadpool no és la primera adaptació d’un còmic classificada com a R. Hi ha vida més enllà d’Iron man o Vengadores i farieu bé de descobrir The crow o Watchmen.

deadpool2

L’argument de Deadpool és de manual, noi coneix noia, algun inconvenient els separa (en aquest cas un càncer terminal), noi accepta un sospitós tracte per sobreviure i el mateix noi acaba buscant venjança un cop ha vist que el tracte tenia efectes secundaris. Dit així es fa estrany entendre les bones crítiques que està rebent la pel·lícula. Més encara si ja hem dit que l’actuació de Reynolds no és res de l’altre món i que l’argument tampoc. On és la gràcia de Deadpool? deadpool4Doncs en el guió, les referències i bromes constants a l’univers Marvel, l’autoparodia que es fa Ryan Reynolds i les referències humorístiques cap a pel·lícules, actors i el mateix estudi que la produeix. Aquí és on Deadpool destaca i et fa passar les casi dues hores que dura amb un riure constant i la sensació que tothom que participa ho fa amb la intenció de passar-s’ho bé. Segurament pocs d’ells creien en Deadpool en començar el projecte i això es nota en la relaxació que hi ha a l’hora de fer-la. Cap mena de pressió ni cap objectiu, només fer una pel·lícula que no vingui marcada per les expectatives.

Deadpool està trencant rècords de recaptació i deixant molt bones crítiques per allà on passa sense ser del millor que ha sortit de la factoria Marvel. És una cosa diferent, un humor i un estil que ha arribat a molta més gent del que es creia al principi. És evident que aquest estil va lligat al personatge i que només funciona amb Deadpool però també és cert que ja va bé una mica de relaxació en les pel·lícules de superherois i que no cal que tot siguin batalles èpiques amb la destrucció del planeta com a objectiu a evitar.

Jo us puc dir que m’ho vaig passar molt bé amb Deadpool i que ja tinc ganes de veure una segona part.

 

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *