0

Detectiu Conan: El puny de safir blau

El detectiu Conan va arribar a les pantalles de televisió catalanes el 17 de maig de 2001 i ben aviat es va convertir en un fenomen. Després de més de 900 episodis (gairebé 800 d’ells traduïts al català), molts especials i 23 pel·lícules, les aventures del jove detectiu segueix arrossegant una multitud de fans a les sales del cinema cada vegada que s’estrena una nova aventura al cinema. Detectiu Conan: El puny de safir blau és la pel·lícula número 23 basada en el manga creat per Gosho Aoyama i porta les aventures d’en Conan Edogawa a Singapur, la primera vegada que una pel·lícula es localitza fora del Japó.

Detectiu Conan: El puny de safir blau se situa cronològicament en un punt que encara no hem vist a Catalunya pel que no us sorprengui si alguna relació entre els protagonistes es fa estranya.

Un estrany assassinat amb la signatura d’en Kaito Kid i un safir blau gegant acabat de recuperar d’un vaixell pirata provoquen que en Conan Edogawa es vegi involucrat en un seguit de misteris que tenen lloc a Singapur.

El punt de partida de Detectiu Conan sempre ha jugat amb la credulitat de l’espectador però aquesta vegada potser ha anat una mica massa enllà. Un adolescent que es converteix en nen i resol crims gràcies a les seves capacitats deductives i a un grapat de ginys és força forçat però fer-nos creure que ningú és capaç de notar que l’Arthur Hirai i en Conan Edogawa són el mateix nen o que passi a formar part del seu cercle sense cap mena d’explicació ja és passar-se una mica. Malgrat tot és el joc que proposa la pel·lícula i és decisió de l’espectador entrar-hi o no.

Detectiu Conan: El puny de safir blau centra el protagonisme en en Kaito Kid i en Conan Edogawa, deixant bastant de banda la resta de personatges. Això fa que la resta de personatges quedin força desdibuixats o d’altres simplement siguin testimonials però també ens permet aprofundir en la relació d’amistat/enemistat entre els dos protagonistes.

Com sempre l’acció pren molt protagonisme a les aventures del detectiu Conan, aquesta vegada amb un desplegament tan espectacular com exagerat que torna a posar al límit la credulitat de l’espectador.

Ens trobem davant d’una saga que cada vegada busca sorprendre més i oferir més espectacle, cosa que juga amb el límit d’exageració que és capaç d’acceptar l’espectador. Els fans de la sèrie segueixen encantats amb les pel·lícules del petit detectiu però aquells que s’hi acostin de forma casual o per primera vegada poden veure’s sobrepassats.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *