0

Día de patriotas

Els americans tenen molt clar que qualsevol història es pot portar al cinema i, si com és el cas que ens ocupa, es tracta d’una història de superació i de sentiment patriòtic, encara amb més raó.

Día de patriotas narra els fets ocorreguts l’any 2013 quan dos adolescents van fer esclatar dues bombes casolanes a l’arribada de la marató de la ciutat.  Només veient el nom, el primer cartell que va sortir o la temàtica era fàcil pensar que ens podíem trobar amb un enaltiment del sentiment patriòtic americà camuflat en un telefilm de poca volada però res més lluny de la veritat. Día de patriotas és un magnífic thriller policíac narrat amb un ritme i un gust excel·lent que et manté enganxat a la cadira des del primer minut fins a l’últim.

Darrere de Día de patriotas trobem Peter Berg, un director que va debutar amb la magnífica Very bad things i ens va entretenir molt amb Hancock però que ha tingut una carrera més meritòria a televisió que al cinema. Amb Día de patriotas sembla haver trobat la pel·lícula que el torni a posar en un lloc prominent entre els directors actuals.

La pel·lícula tracta més de les persones que van viure els atemptats que dels atemptats mateixos. Berg dedica els primers quaranta minuts de la pel·lícula a presentar-nos els protagonistes, un trencaclosques de gent que a mesura que passin els minuts veuran les seves vides afectades per l’atemptat. La pel·lícula no és un documental però en certs aspectes està tractada com a tal. Peter Berg barreja imatges reals dels atemptats amb ficció però fet de tal manera que sembla una fusió orgànica, la ficció s’organitza al voltant de les imatges reals amb una fluïdesa increïble. A vegades costa creure que les imatges que estem veient siguin les reals i no una recreació feta per la pel·lícula.

Día de patriotas és dura visual i emocionalment. Visualment el moment de l’atemptat i les seves repercussions però no només amb la sang que veiem, una de les imatges més dures de tota la pel·lícula la tenim amb un llençol, els qui l’heu vist sabreu de què parlo, els que no l’heu vist, m’entendreu quan la veieu. Emocionalment ho és quan descobreixes que la gran majoria dels personatges que has vist i les seves històries són reals. Un cop dur que Peter Berg es reserva pels minuts finals quan dóna veu als veritables herois/protagonistes dels atemptats.

En molts moments Día de patriotas m’ha recordat la magnífica United 93. Una pel·lícula que demostra la valentia d’un grup de gent o d’una ciutat en el cas de Boston però sense caure en el sensacionalisme o el patriotisme exagerat.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *