0

DON JON

donjonJoseph Gordon-Levitt és l’últim d’una llarga llista d’actors que acaben fent el salt a darrere la càmera. Amb Don Jon, Gordon-Levitt fa un Juan palomo escrivint, dirigint i protagonitzant una comèdia romàntica amb tocs de cinema independent que et deixa amb una sensació de si però no en acabar-la.

Jon Martello (Joseph Gordon-Levitt) és un jove amb poques preocupacions a la vida (gimnàs, amics, família, sexe, casa i cotxe) però amb una obsessió, el porno. Obsessionat amb les pel·lícules per adults en Jon acostuma a mantenir relacions amb una noia diferent cada nit sense buscar una relació estable. Tot canvia quan coneix la Barbara (Scarlett Johansson), una noia amb qui comença una relació formal però que no el deixa ser ell mateix.

El debut de Gordon-Levitt el dividiria en dos. Per una banda la direcció és més que correcte jugant amb les rutines del personatge i els canvis que es van produint en ell i aprofitant molt bé aquest toc de cinema independent on Levitt es pren la llibertat de fer una mica el que vol amb el ritme de la peli jugant amb la música i la repetició d’escenes (molt gran la seqüència on es mostren els  passos que fa Jon abans d’anar-se’n al llit amb una conquesta). També funcionen molt bé les actuacions, començant per la parella Scarlett-Levitt i seguint amb tots els secundaris però destacant sobretot els papers de Julianne Moore i un magnífic Tony Danza. On la cosa no em va acabar de fer el pes és en l’argument.donjon3No negaré que m’ho vaig passar bé però en acabar vaig tenir aquella sensació que la pel·lícula em volia explicar moltes coses, potser masses, i que cap acabava d’estar definida del tot. Per començar la base no deixa de ser una anècdota, un fragment de la vida d’un personatge sense principi no final, però que, al mateix temps, et vol donar una lliçó sobre ser tu mateix i no deixar que ningú et canviï, sobre la recerca impossible de la perfecció, l’absurditat de la confessió, la doble moral de la religió… massa per una peli de 90 minuts. Per mi cap de les situacions està portada fins al final i les tracta massa de passada.

DON JON

És un film difícil de recomanar, em costaria dir a qui agradaria i a qui no pel simple fet de no tenir molt clar fins a quin punt em va agradar a mi mateix. Aquest cop deixo a decisió de cadascú veure-la o n,o ja que no em veig capaç d’aconsellar res. És entretinguda? Sí. És dolenta? No. La recomano? Sí i no.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *