0

El 2017 de l’Àlex. Expectativa vs realitat

Toca repassar les meves expectatives pel 2017. L’he encertat? M’he de menjar les meves paraules? He tocat coses amb un pal que no hauria d’haver fet?

Guardianes de la Galaxia vol. 2. La continuació d’una de les millors entregues de l’Univers Marvel no decepciona. Una pel·lícula molt rodona, que s’agafa al concepte de família com el seu pilar central. Parla de família quan ens explica l’origen d’en Quill i la relació amb el seu pare (tant el biològic com l’adoptiu), evoluciona la relació entre les “germanes” Gamora i la Nebula i finalment es comprova com els lligams entre els 5 integrants del grup els han convertit en família. La complicitat entre els integrants dels Guardianes de la Galaxia és el que la converteix en tant especial. Amb moltes ganes de veure’ls als Vengadores.

Kimi no na wa (Your name). La millor pel·lícula de l’any. Sense cap mena de dubte. Una obra brillant, intimista, visualment impressionant, amb girs de guió, banda sonora a l’altura i amb tocs de comèdia i de drama. És una llàstima que molta gent no s’hi acostarà perquè és anime, però jo us recomanaria que no us perdreu aquesta meravella. Per mi al nivell d’obres com El viaje de Chihiro o Mi Vecino Totoro. I és dir molt.

Thor Ragnarok. No és la millor de l’any, però segurament sí que és la que m’ha fet passar millor estona davant la pantalla. Davant de les dues entregues prèvies del Déu del Tro, canviem totalment l’enfoc, aproximant-lo a la comèdia (molt inspirat en Guardianes de la Galaxia) amb actuacions improvisades fora de guió. Si amb això Marvel volia donar un cop de timó amb les aventures de l’heureu d’Asgard ho ha aconseguit totalment.

Star Wars. Episodi VIII. Com més hi penso més gran es fa la decepció. Un episodi amb alguns dels millors moments de la saga, però deslluït per una part de la trama que és totalment obviable. No només això, ja que aconsegueix que alguns dels protagonistes principals quedin desdibuixats, afegint un triangle amorós estèril. Ara bé, a favor seu diré que intenta innovar i no convertir-se en un remake encobert com l’Episodi VII (que com a film és més rodó que el VIII).

Ghost in the Shell. Possiblement la decepció de la llista. Segurament l’ombra de l’original és massa allargada i els canvis aportats, fent-la més occidental tampoc hi ajuden. Si es vol adaptar un anime no cal sempre portar-la al terreny americà. A la decepció s’hi ajunta que ens van enganyar amb la promoció que van dur a terme ensenyant uns primers minuts falsos (https://www.youtube.com/watch?v=83FoSjeLCrg). El metratge sí que acaba essent el mateix però la BSO canvia. I aquests primers minuts són un mite! Kenji Kawai us maleeix de per vida.

 

LES ANIRÉ A VEURE PERÒ TINC DUBTES AMB:

 

Wonderwoman i La Liga de la Justicia. Una de calenta i una freda. DC troba el botó adecuat amb les aventures en solitari de Diana i s’entrebanca en la versió cutre dels Vengadors. No aprenen dels errors de Batman vs Superman i tornen a donar la direcció a un Zack Snyder (“ajudat” posteriorment per Joss Whedon). DC vol córrer quan encara no sap caminar.

Kong. Skull Island. Un entreteniment, però vaja, me l’hagués pogut estalviar i dedicar-me a altres temes. Que sí, que ara faran un Godzilla amb Kong, i més monstres i més grossos… prou ja.

SEGURAMENT NO PAGARÉ PER ANAR AL CINE A VEURE:

Estic content perquè puc dir que no he vist cap de les pelis que vaig integrar en aquesta secció. I té mèrit. La meva cartera ho agraeix.

VULL SABER MÉS COSES DE:

De les (poques) novetats de Dune en parlarem al “què espero del 2018”, però sí que he vist la versió Death Note de Netflix. Aquí teniu la crítica que en vaig fer en el seu moment (afegir enllaç). Un moment d’odi visceral. Pobre de mi, fa un any em preguntava què tal en Willem Dafoe fent de Ryuk. Hostia puta. Deixem d’americanitzar obres japoneses i mantinguem ni que sigui el seu esperit.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Àlex Sànchez

Col·laborador ocasional i caòtic. Genero opinions i crítiques totalment subjectives. Utilitzo habitualment paraules malsonants. Em considero fan de Miyazaki i Hosoda. El cine i la tele són la meva quarta afició preferida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *