6

El amanecer del planeta de los simios

simis_cartellTres anys després del magnífic reboot de la saga de la mà de Rupert Wyatt i amb guió de Rick Jaffa i Amanda Silver tornen els simis a la gran pantalla conservant guionistes i l’Andy Serkis en el paper de César.

Si bé la primera era una introducció a l’univers i una presentació dels personatges la segona va molt més per feina. Aquest fet fa que siguin difícils de comparar perquè fins i tot podríem estar parlant de dos estils de pel·lícula molt diferents. L’origen del planeta dels simis és més tranquil·la, l’acció hi és present però com a complement, no com eix de la pel·lícula, en el cas de El amanecer del planeta de los simios està molt més present. En tenir presentats tots els personatges principals i conèixer els seus caràcters fa que sigui molt més fàcil avançar a més els personatges nous no deixen de ser simples acompanyants per fer lluir els simis per què, no ens enganyem, els personatges principals de la pel·lícula són els simis, no els humans.

Anys després del letal virus que ha exterminat gran part de la humanitat els simis intel·ligents han format una colònia on viuen apartats i en pau. La trobada amb un grup de supervivents humans fa que la relació humans-simis arribi a un punt crític.

Al principi he comentat que podem estar parlant d’una peli d’acció però al mateix temps és una peli d’emocions, on el magnífic treball de CGI fa que no vegis els simis com animals ni com creacions per ordinador sinó com a personatges reals interpretant emocions reals. I és que el treball d’animació es mereix l’Oscar, el Globus d’Or i tots els premis possibles d’aquest any i dels següents.

La història de dues societats enfrontades on uns pocs intenten mantenir la pau mentre d’altres fan el possible per provocar la guerra l’hem vist mil vegades en pantalla però a El amanecer del planeta de los simios està explicada de tal manera i amb una tendresa que ens fa la sensació d’estar veient una història nova. A més el personatge de César (interpretat per Andy Serkis) desprèn una força brutal en pantalla i té unes escenes que fan posar la pell de gallina.

cesar

El amanecer del planeta de los simios és l’exemple que amb ganes no només es pot fer una bona seqüela sinó també es pot fer un bon reboot.

És d’esperar que amb l’èxit que està tinguen la pel·lícula aviat comencem a tenir notícies d’una tercera entrega però no sé fins a quin punt és necessària. El desenllaç ja l’hem vist a la cinta original (El planeta dels simis, 1968) i el camí que ens ha de portar fins allà no sé si és gaire atractiu d’explicar però vista la bona mà dels guionistes de la saga potser ens poden sorprendre.

El amanecer del planeta de los simios va camí a convertir-se en un dels èxits de taquilla de l’any i en una de les millors pel·lícules d’aquest 2014.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

6 Comments

  1. eppps! No vaig veure ‘L’origen del planeta dels simis’… per tant, seré ordenada i me les miraré totes dues… culpa teva! m’has convençut! salut! 😉

  2. A la pelicula El planeta dels simis (1968) el doctor Zaius (m’estic aguantant cantar la cançó dels Simpsons) comenta que fa 1.200 anys de quan existien els humans, serà interessant saber a quina època posen la 3a. A mi m’agradaria que no es veies la guerra, sinó 10 0 20 anys després i que s’expliques la guerra. dona més llibertat que no una war-movie que tindria un guió seria molt previsible. bon article!.

  3. Merci! Jo també espero que la tercera vagi més enllà de la guerra entre simis i humans. Fins i tot apostaria més per un remake de l’original per tancar la trilogia

  4. A mi em va agradar força, és molt distreta. Crec que no es molt concluent; em refereixo a que no aporta cap gran novetat respecte el procés de “conquesat del mon” per part dels simis, sino simplement un passet més, això si amb molta acció. Però jo també crec que és sorprenent com acabes assimilant els diferents personatges-simi amb naturalitat i això té molt mèrit. La primera és diferent però també em va agradar molt. Estic molt d’acord amb la crítica que has fet!! Salutacions!!!

  5. M’ha agradat molt ‘l’Origen de…’ …en Cesar era taaaant monada…era… hahaha…ara a l’espera de poder veure ‘Amanecer…’ amb moltes ganes! 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *