El bar

Comèdia negra, acció, intriga i terror, ningú com Álex de la Iglesia per reunir amb èxit tots aquests gèneres en una sola pel·lícula i fer que sembli normal.

Un matí qualsevol un grup de gent normal es troba en un bar. Quan un d’ells intenta sortir mor d’un tret al cap. A partir d’aquest moment es desencadenen un seguit d’esdeveniments que faran aflorar el veritable caràcter dels retinguts.

Alex de la Iglesia parteix d’un idea simple per crear una història plena de girs i canvis de gènere que només ell sap com lligar sense semblar fals o impostat. L’argument principal és senzill i força previsible però la força de la pel·lícula no recau en ell si no en tot el que l’envolta. De la Iglesia converteix un relat fàcil en una història de personatges, conspiracions i, fins a cert punt, una certa crítica social.

El director signa una pel·lícula rodona sense cap moment de descans. En tot moment passa alguna cosa i manté la tensió i la atenció de l’espectador. El que comença com una típica comèdia de personatges es desplaça cap a un thriller fins arribar a una cinta de terror amb punt de tinent Ripley d’Alien.

Com acostuma a ser habitual en el cinema d’Àlex de la Iglesia, El bar és una pel·lícula coral on tots els protagonistes tenen en major o menor mesura, el seu moment. A El Bar, el director basc ens presenta un repartiment de personatges que van d’un extrem a l’altre. Des d’una pija que diu buscar l’amor però només veu la superfície interpretada per Blanca Suárez fins a un irreconeixible Jaime Ordóñez que interpreta un homeless desesperat que ho ha perdut tot. Al seu costat tenim un hipster amb el rostre de Mario Casas, una gran Terele Pávez fent de propietaria del bar o un Secun de la Rosa interpretant el típic cambrer al que ningú fa cas. Un repartiment de luxe que es completa amb Joaquín Climent i Alejandro Awada.

Un dels punts forts de la pel·lícula és el tracte que fa Àlex de la Iglesia d’aquests personatges tan diferents. Tot i tractar-se de personalitats oposades i de caràcters molt diferents, la bona mà del director aconsegueix que empatitzis amb tots ells en algun moment de la pel·lícula. No t’acabes d’identificar amb cap d’ells al 100% però de tots n’agafes una mica i el fas una mica teu.

El bar és una pel·lícula 100% recomanable que agradarà als fans del director però que també hauria de ser imprescindible per qualsevol amant del cinema.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda