0

El corredor del laberinto. Las pruebas

laberinto2L’any 2014 El corredor del laberinto va sorprendre públic i crítica. L’adaptació a gran pantalla de la novel·la homònima escrita per James Dashner ens presentava una cinta d’acció entretinguda i ben feta que estava protagonitzada per adolescents que no eren tractats com imbècils i tampoc tractava com imbècils els adolescents espectadors als quals anava dirigida.

Un any més tard arriba El corredor del laberinto. Las pruebas, continuació de la saga que ens situa al punt on va acabar l’anterior i que sense ser dolenta, és més irregular que la primera entrega. Curiosament aquesta irregularitat es pot simplificar molt amb la duració de la pel·lícula. La primera entrega dura 113 minuts, la segona 132. Aquests 19 minuts de més vénen a ser la part on la pel·lícula perd el ritme i la intensitat. El corredor del laberinto. Las pruebas el podem en tres blocs, un primer bloc situat a l’interior d’unes instal·lacions i la seva conseqüent fugida on vivim escenes molt intenses i ben treballades, una part intermèdia on s’arriba a un assentament i, de cop i volta, el ritme baixa i s’afegeixen escenes que canvien totalment l’estil de la trama i un desenllaç on la pel·lícula recupera el ritme de la primera part i marxa deixant un bon regust de boca. Si no fos per aquesta malaguanyada estona el film seria molt més rodó.

Com a cinta d’acció El corredor del laberinto. Las pruebas manté el nivell de la primera. Acció senzilla però ben feta, situacions que recorden més una cinta de terror zombi que un film d’adolescents ingenus i, sorprenentment, un grup de protagonistes amb més carisma que alguns que s’han fet mediàticament més famosos.

Tot i que ens trobem amb una pel·lícula que pot recordar un passa pantalles (anem a un punt, trobem ajuda i seguim fins el següent) la trama és prou interessant sense arribar a ser sorprenent. Una entrega més per adults que l’anterior on algunes escenes posen els pèls de punta i la tensió a flor de pell.

laberinto1

Mentre que la primera part la vaig trobar molt rodona aquesta té el problema d’aquesta part central que fa baixar molt el ritme i perdre l’atenció que anaves acumulant al llarg de l’inici. Això sí, El corredor del laberinto demostra que el cinema per adolescent va més enllà de ximpleries com la saga Crepúsculo o la saga dels Jocs de la fam.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *