0

El joc d’Ender

endersposterAdaptar un llibre sempre és arriscat i no només per la legió de fans que van(anem) al cinema amb mil ulls per veure qualsevol errada o diferència amb l’obra original, també per les diferències d’estructura i temps que tenen literatura i cinema.
El cas d’Ender és especial, si El Senyor dels Anells tenia la dificultat de la llargada i complexitat o Joc de Trons la quantitat de personatges i trames ocultes el llibre d’Orson Scott Card té com a dificultat aconseguir que l’espectador/lector aconsegueixi empatitzar amb el protagonista i les seves motivacions. Ho aconsegueix el llibre? Absolutament. La pel·lícula? Ni de lluny.

El joc d’Ender de Gavin Hood (recordem que aquest senyor va fer Xmen Origenes: Lobezno) agafa l’argument del llibre i el trasllada a la gran pantalla de forma correcta però impersonal i freda. Manté la idea del llibre i, més o menys, és fidel al llibre. On és el problema doncs? Que les parts que fan gran el llibre (entrenament d’Ender, motivacions, rebuig per part dels seus amics, etc.) aquí són tractades de manera superficial. Si no has llegit el llibre difícilment pots entendre per quin motiu Ender es mereix l’ascens per sobre d’altres alumnes més que per gràcia divina. El funcionament dels “jocs de guerra” està poc explicat i l’evolució del personatge és tan ràpida que es fa difícil d’entendre o creure. No entraré a valorar el Joc de fantasia que a la pel·lícula és un simple mitjà de lluïment d’efectes especials.

Gavin Hood s’ha centrat molt més en la segona part de la pel·lícula, la batalla, que en mostrar com s’arriba fins allà però aquesta voluntat de convertir la pel·lícula en una més de ciència-ficció amb batalles i naus espacials fa que es perdi l’essència del llibre. Converteix això Ender en una pel·lícula dolenta? No. La converteix en una mala adaptació? Sí.

ender

Acabo igual que he començat, destacant que adaptar un llibre sempre és difícil i és pràcticament impossible fer content a tothom. En el cas d’Ender jo sóc del sector que queda decebut amb l’adaptació. L’obra de Scott Card es mereixia molt més que això. Un altre director, dividir el llibre en dos pel·lícules… Desconec com es podia adaptar millor però si que sé que aquesta no era la manera.

Ah! Amb l’intent de convertir El joc d’Ender en la nova saga juvenil del cinema, la pel·lícula deixa la porta oberta a una seqüela. Sincerament espero que això no passi o, si arriba a passar, es desmarqui totalment de La Saga d’Ender. Si adaptar El joc d’Ender era difícil encara veig més complicat adaptar La veu dels morts on tot el llibre és més un tracta filosófic que una novel·la d’aventures espacials.

 

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *