0

El lobo de Wall Street

wolfEl tàndem DiCaprio-Scorsese funciona bé. Es coneixen, s’admiren i es respecten, cosa que es nota en tots els seus treballs. Gangs of New York, Shutter Island, El Aviador, Infiltrados i ara El Lobo de Wall Street.El quatre treballs on han coincidit actor i director tenen moltes coses en comú, començant per una duració excessiva i acabant per un excel·lent treball de DiCaprio.

Basada en la vida real de Jordan Belfort, la pel·lícula ens explica com un jove agent de borsa aconsegueix convertir-se en milionari portant a terme pràctiques il·legals i com la seva vida es veu absorbida per un espiral d’excessos.

Tot en la pel·lícula és un excés constant, sexe, diners, drogues i també les actuacions. Leonardo DiCaprio i Jonah Hill es deixen anar en uns personatges sense límits en el que els dos es senten molt a gust. Hill no surt del seu registre còmic habitual, simplement afegeix una mica més de dramatisme i DiCaprio agafa tots els tics dels personatges de Atrápame si puedes (Steven Spielberg, 2002) i El Aviador (Martin Scorsese, 2004) i els poleix per construir un perfecte Jordan Belfort.

lobo

El to còmic és constant en la pel·lícula arrencant molts riures entre els espectadors però Scorsese també sap donar-li la volta a la situació i crear alguns moments de gran tensió i malestar (com l’escena de la discussió familiar cap al final). La peli és molt rodona però no pots deixar de pensar que amb menys minuts també es podia explicar el mateix. Parlant de Scorsese i de minuts és el moment de parlar de la part més fluixa de la pel·lícula. Mentre que la direcció és més que correcte, és el el muntatge on fa la sensació que moltes coses s’han retallat. Constantment tens petits salts que, si bé no molesten, et deixen amb la sensació que allà hi anava una línia més de diàleg, un gest o una mirada que s’han perdut a la taula de d’edició.

El lobo de Wall Street és una molt bona pel·lícula que entreté i no es fa excessivament llarga (si tenim en compte que dura 3 hores). Personalment no la considero entre les millors de Scorsese però sí que fa la seva funció i és correcte. Això sí, un cop acabada la sessió no feu la tonteria de recordar que tot el que heu vist és real o els somriures que heu deixat dins la sala us tornaran en forma d’una mala llet impressionant al recordar que Jordan Belfort no és una excepció i que molt s’han fet rics d’aquesta manera.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *