0

El meu veí Totoro – Le petit Truffaut

totoro2En temps d’internet, Vídeo a demanda i piratebay, omplir les sales de cinema és més complicat que mai, atrevir-se amb iniciatives que s’allunyen del circuit comercial és tota una heroïcitat. A Girona tenim alguns exemples d’això, sessions en versió original subtitulades, òperes i ballets en directe, cinema de circuit independent, festivals de cinema fantàstic, etc. als que ara s’uneix Le Petit Truffaut, una brillant iniciativa per acostumar els més petits de la casa al cinema. Durant quatre setmanes al cinema Truffaut de Girona es projectaran títols dedicats als més petits de la casa en sessions d’horari infantil, per començar res millor que fer-ho amb la magnífica El meu veí Totoro. Grans i petits (no érem els únics sense nens a la sala) vam poder gaudir d’aquesta obra mestra de l’estudi Ghibli.

Quan Disney encara somiava amb princeses i Pixar no era més que una idea del que arribaria a ser, l’estudi Ghibli ja creava obres mestres de l’animació. El meu veí Totoro és un regal a la infantesa, un conte que atrapa als més petits i ens converteix en petits als més grans. La cultura japonesa és molt diferent de la nostra i això es visualitza totalment a Totoro i la resta de pel·lícules de l’estudi, llegendes, criatures fantàstiques i d’altres costums que Ghibli ens ensenya a través de les seves pel·lícules.

Tornant a Totoro. La Mei i la Satsuki són dues noies que es traslladen a viure amb el seu pare a una petita casa de poble per estar prop de l’hospital on està ingressada la seva mare. Un cop allà descobreixen que al costat de casa seu hi ha un gran camforer on habita un Totoro, un enorme i afable esperit del bosc. Preocupada per la seva mare la petita Mei decideix anar-la a visitar a l’hospital però es perd pel camí, amb l’ajuda d’en Totoro i el Gatbus la seva germana sortirà a buscar-la.

truffaut

El meu veí Totoro retrata de forma magnífica l’amabilitat i innocència dels infants, els seus somnis, desitjos i pors. Tot i tenir una enorme criatura i un autobús que és un gat gegant les veritables protagonistes són les dues nenes. Elles són les narradores de la història, les que ens fan riure i patir i les que reflexen en pantalla un comportament amb els que els més petits s’identifiquen i els més grans recordem. En un parell d’ocasions és parlat de pors i patiment, cosa que pot sobtar al principi. A Totoro, Ghibli tracta sobre la infantesa però no només la seva part amable. El meu veí Totoro ens fa patir, ens fa plorar i ens té amb el cor encongit durant bona part del seu metratge. Tracta els nens de forma més adulta del que els tractava Disney en aquella època, una manera de fer que Pixar ha adoptat de manera magistral (però que no és invenció seva).

Com Mickey Mouse i en Luxo, en Totoro s’ha convertit en un símbol pels fans de l’animació i un referent pels més petits. El meu veí Totoro és una pel·lícula que cal recomanar a grans i petits, un conte d’innocència i fantasia que fa gran el cinema d’animació.

Penseu que encara teniu tres caps de setmana per portar els més petits de la casa al cinema amb l’oferta de Le petit Truffaut, tres caps de setmana on podreu veure L’hivern i la primavera al regne d’Escampeta, L’estiu i la tardor al regne d’Escampeta i Minúscul: la vall de les formigues perdudes, tres títols destinats a un públic més infantil que El meu veí Totoro però que són igualment del tot recomanables.

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *