0

El Rey León

Ens poden agradar més o menys però cal tenir clar que els live-action de Disney han vingut per quedar-se. Les xifres d’espectadors i, sobretot, les de recaptacions indiquen que Disney ha trobat una nova gallina dels ous d’or dins el seu propi corral i no pensen pas desaprofitar l’oportunitat d’esprémer-la al màxim. Després de ‘Dumbo’, ‘La Bella y la bestia’ i mentre esperem ‘Mulan’ i totes les que vindran, toca parlar de l’últim clàssic Disney que ha passat pel filtre del realisme.

L’any 1994 s’estrenava El Rey León, un clàssic shakespearià adaptat a l’esperit Disney i representat per animals de la sabana africana. Aquesta producció va ser un èxit de taquilla i va representar un punt d’inflexió en l’animació tradicional.  La banda sonora de Hans Zimmer i les cançons d’Elton John van passar a formar part de l’imaginari col·lectiu. Vint-i-cinc anys després Disney busca repetir la fórmula fent una revisió d’aquest clàssic utilitzant els últims avenços en animació per ordinador. El resultat és una pel·lícula visualment espectacular però sense la màgia de l’original.

Igual que va fer amb ‘El llibre de la selva’, Jon Favreau converteix els dibuixos animats en animals realistes. El nivell de realisme que aconsegueix Disney en aquesta pel·lícula és quelcom mai vist i pot representar un canvi radical en el món del cinema. Mai abans havíem vist aquest nivell de realisme en pantalla en imatges generades per ordinador, ja sigui en els escenaris com en els personatges. Costa creure que ens trobem davant un animal fet per ordinador i no un de real ensinistrat. Això fa que El Rey León sigui de visionament obligatori per poder gaudir d’aquest espectacle, el problema apareix quan descobrim que l’embolcall és espectacular però el contingut no tant.

La versió 2019 de El Rey León és una còpia gairebé idèntica de la de 1994. Només aquelles llicències que la versió clàssica es va prendre en tractar-se de dibuixos animats es perden ara per motiu del realisme que busca el seu director. No espereu veure hienes desfilant en formació militar o en Timon ballant amb una faldilla hawaiana. Els animals reals no ho fan això i a la pel·lícula d’en Favreau tampoc encara que els veiem parlar i cantar però només hauria faltat que traguessin això. Les cançons i la banda sonora es mantenen. Algunes amb petites variacions i d’altres que destrossen totalment l’original com és el cas de ‘Be prepared‘. També tenim un parell de cançons noves que s’han col·locat amb calçador. Per un costat Elton John fa una nova cançó pels títols de crèdit, que molesta poc perquè pots evitar-la sortint de la sala però per força ens hem de menjar la que Beyoncé ha escrit per la pel·lícula i que converteix una escena emotiva i intensa en un videoclip per adolescents.

Malauradament el realisme que es vol donar als protagonistes de la pel·lícula també afecta les emocions que transmeten i la seva expressivitat. Les expressions dels personatges són mínimes i es limiten a les que podríem veure en un animal real. Això repercuteix molt en la capacitat de transmetre i de generar empatia amb l’espectador. Són molt bonics i les escenes emotives segueixen emocionant però no aconsegueix aquella connexió que tenies amb l’original.

El Rey León és un espectacle visual que cal veure al cinema però més enllà de l’apartat visual no aconsegueix representar la màgia ni l’esperit de la versió original del 94.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *