0

Érase una vez en… Hollywood

Tinc una relació d’amor-odi amb Quentin Tarantino. Em vaig enamorar perdudament d’ell amb Reservoir dogs i Pulp Fiction però vam partir peres amb Malditos bastardos i Los odiosos ocho. Entre unes i les altres ens hem anat acostant i allunyant depenent de la pel·lícula però amb Érase una vez en… Hollywood he recuperat l’enamorament del primer dia.

En Rick Dalton (Leonardo DiCaprio) és una estrella de la televisió en hores baixes que busca fer-se un lloc en el món del cinema. Al costat del seu doble d’acció (Brad Pitt) veuran com el món i la indústria van canviant i ells es van quedant enrere.

Amb Érase una vez en… Hollywood, Quentin Tarantino ens presenta una de les seves pel·lícules més personals on escriu durant 160 minuts una brillant carta d’amor al cinema. Tarantino fa un retrat del Hollywood de finals dels seixanta a través dels ulls d’una estrella dels anys cinquanta i ens mostra la seva passió per aquella època. Des de l’spaghetti western a les arts marcials, el director aprofita la seva penúltima pel·lícula per fer un homenatge a tot allò que l’apassiona. Dins de Érase una vez en… Hollywood no trobem un gènere únic, Tarantino filma western, arts marcials i cinema d’espies en una pel·lícula que no és cap d’aquestes coses i, a la vegada, les és totes. Fidel al seu propi estil, Tarantino ens ofereix la seva visió de la història igual que va fer amb Malditos Bastardos. Aquesta vegada el director s’aparta del seu estil episòdic però això no implica trobar-nos davant una història lineal, aquesta vegada Tarantino es serveix dels flashbacks per explicar tot el que vol explicar.

Tot i estar acompanyats de grans actors, el pes de la pel·lícula recau en Leonardo DiCaprio i Brad Pitt. Les dues estrelles comparteixen una química que traspassa la pantalla i dóna una credibilitat brutal a la seva amistat. DiCaprio mostra la cara més explosiva i extravagant del Hollywood d’aquella època, mentre que Pitt és l’altre costat de la moneda. Els dos es complementen a la perfecció per traslladar-nos dins la història que Tarantino ens vol explicar. A hores d’ara cap dels dos actors necessita demostrar res i les seves capacitats interpretatives estan més que provades però si quedava algú que dubtés d’ells amb Érase una vez en… Hollywood s’esvaeixen tots aquests dubtes.

Acció, humor, drama, thriller, violència i un llarg etcètera d’estils i gèneres que Quentin Tarantino aconsegueix barrejar a la perfecció sense que cap peça desencaixi en absolut. 160 minuts d’amor al cinema que es fan extraordinàriament lleugers i que no voldries que acabessin mai. Va ser el mateix Tarantino que va anunciar que es retiraria de la direcció després de deu pel·lícules però si decidís acabar aquí la seva carrera, ens trobaríem davant la millor carta de comiat que s’ha escrit mai.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *