0

EVA

eva_posterCiència-ficció catalana, amb un to adult i tractada amb respecte? Ja us podeu imaginar que tenia ganes de poder dedicar-li unes hores i veure-la amb calma. Un cop fet aquest pas puc dir que té punts molt positius però també alguns de negatius.

Després de desaparèixer durant 10 anys l’Àlex torna a la ciutat on va créixer per treballar en un projecte universitari que intenta crear un nou robot-nen. Durant el procés de creació coneix l’Eva molt especial que resulta ser la filla del seu germà i la seva antiga parella.

EVA (Kike Maíllo, 2011) té l’atreviment d’entrar en el gènere de la ciència-ficció en un país on el cinema es mou entre la guerra civil i la comèdia tonta i això s’ha de destacar i aplaudir. Un cop dit això el problema és que EVA no acaba d’entrar de ple en el gènere i l’aprofita per fer una trama dramàtica i sentimental que, tot i ser correcte, s’allunya del que jo esperava veure en pantalla. Aquesta barreja de gèneres i el desaprofitament d’un argument que era molt més interessant com l’agressivitat del robot fa que la peli no m’acabés de fer el pes. Tot és molt correcte però no va anar tan lluny com jo esperava.

De coses a destacar n’hi ha moltes però principalment jo voldria remarcar-ne tres:

– L’ambientació d’un futur pròxim on la tecnologia es barreja de forma molt creïble amb la societat. EVA aposta per un futur on la tecnologia s’ha anat adaptant al món existent i ens retrata una imatge molt real del que pot ser un futur no molt llunyà.
Lluís Homar. Genial la seva interpretació del robot Max amb un toc Senyor Data de Star Trek que el fa còmic sense caure en la paròdia.
Claudia Vega. La petita actriu aconsegueix robar cada escena on interactua amb actors ja consagrats com el mateix Homar, Daniel Brühl o Marta Etura. Gran descobriment que afegeix un punt de tendresa molt gran a la pel·lícula.

eva01

Com ja he dit són molts els punts de destacar, entre els que també trobem els efectes especials dignes de qualsevol superproducció de Hollywood, però sobretot no vull acabar aquesta entrada sense tornar a reforçar l’aplaudiment cap algú que intenta obrir un cinema diferent. És menys del que n’esperava? Ja us he dit al principi que si però és un primer pas i ja sabem que les primeres vegades no acostumen a ser les millors. Ara queda esperar que no es quedi en una sola mostra del que es pot fer amb ganes i treball.

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *