0

Fast & Furious 8

Si una cosa funciona, el millor és no tocar-la gaire. Aquesta és la idea en què fa tres o quatre entregues es basa la saga Fast & Furious i els resultats no poden ser millors. Després d’uns inicis una mica incerts amb tres entregues que semblaven buscar l’espai per la saga, van trobar el to a partir de la cinquena entrega (la quarta serveix com a punt inicial) i des de llavors no ha fet més que millorar un concepte molt bàsic: l’espectacle.

Després del tràgic accident que va marcar la setena entrega de la saga es feia difícil veure cap on podria evolucionar la franquícia. Amb la mort de Paul Walker, es perdia un dels dos pilars que donaven sentit a Fast & Furious, i era necessari trobar-li un substitut i, el més important, fer-ho d’una manera orgànica. De fet aquest és un dels grans encerts de la vuitena entrega. Vin Diesel segueix com a protagonista principal però cedeix gran part del protagonisme a una parella que funciona extremadament bé: Jason Statham i Dwayne Johnson. 

Els dos actors tenen una gran química en pantalla i el seu duet dóna un nou aire a la pel·lícula. Molt s’ha rumorejat sobre el mal ambient que hi havia entre Johnson i Diesel durant el rodatge i el cert és que comparteixen molt poques escenes, però siguin certs o no això no afecta a la cinta, és més, l’afavoreixen. Si entre Diesel i Johnson es podia respirar tensió, entre Johnson i Statham hi ha un bon rollo que s’encomana. Els dos comparteixen un dels millors diàlegs de la pel·lícula que tinc els meus dubtes que estigui totalment guionitzat. També parlem de dos grans professionals que són plenament conscients del que espera el públic i ho donen al 100%.

Fast & Furious és espectacle i cada entrega intenta superar l’anterior. Com que ja ets conscient del que vas a veure no et pot sorprendre que el grup es vegi perseguit per un submarí rus enmig d’un llac gelat o que es pugui guanyar una cursa anant marxa enrere amb el cotxe en flames. És Fast & Furious i si no estàs disposat a acceptar-ho millor oblida’t de veure-la.

Cal destacar el treball de F. Gary Gray, director que ja havia treballat amb cotxes a la molt reivindicable The italian Job i amb Vin Diesel a Diablo. Gray juga de forma excel·lent amb el ritme i els efectes slow-motion durant tota la pel·lícula fent que les més de dues hores de metratge passin volant.

Personalment donava la saga per acabada a la setena entrega. Era un punt d’inflexió, un moment que ho deixava tot tancat i acomiadava els personatges d’una manera correcta però reconec que aquesta vuitena m’ha aconseguit atrapar de nou. S’ha anunciat que Fast & Furious acabarà a la seva desena pel·lícula i que és molt probable un spin-off amb els personatges de Statham i Johnson. Em sembla bé marcar un punt final però em costa veure com continuar la saga després d’aquesta vuitena. Val la pena incloure personatges nous per dues pel·lícules? Podem caure en la repetició masses vegades? A veure què s’inventen els responsables per mantenir una de les franquícies més rentables del moment.

 

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *