0

Geostorm

El gènere de catàstrofes és un gènere recurrent en el món del cinema. Cada cert temps toca destruir el planeta i buscar un heroi o grup d’herois que ens salvi a l’últim moment. Des de meteorits fins a prediccions ancestrals passant per glaciacions el cinema ha buscat mil i una maneres de destruir el planeta. Si hi ha un especialista en aquest gènere, aquest és Roland Emmerich. El director alemany s’ha especialitzat en el cinema de catàstrofes, arribant al seu punt àlgid amb 2012. Ara és Dean Devlin, que havia sigut la mà dreta d’Emmerich a moltes pel·lícules, qui li pren el relleu i amb Geostorm ens planteja un nou escenari catastròfic pel planeta.

L’any 2019 el clima del planeta està desbocat i provocant el caos. Per tal d’evitar el desastre global, els governs de molts països s’uneixen per crear un projecte que pugui controlar aquests desastres naturals. Aquest projecta s’anomena “Dutch Boy” i consisteix en una xarxa de satèl·lits encarregats de protegir el planeta. Quan la xarxa comença a funcionar malament un tècnic s’haurà de traslladar a l’Estació Espacial Internacional per buscar una solució.

El primer que cal tenir en compte amb Geostorm és el tipus de pel·lícula que anem a veure. Aquí no hem vingut a guanyar un Oscar o revolucionar el cinema, aquí hem vingut a jugar i Geostorm ho fa molt bé. Tenim explosions, frases lapidàries, un mínim d’argument i Gerard Butler fent de Gerald Butler. A mi no em fa falta res més.

No ens enganyem, Geostorm és dolenta, però d’aquelles dolentes que et fan passar una bona estona i et permeten desconnectar el cervell durant les gairebé dues hores que dura. No cal pensar, no cal estressar-se, només t’has de deixar portar per la testosterona.

Com qualsevol entreteniment d’aquest estil, l’apartat visual és on més destaca Geostorm. L’espectacularitat es troba present en tot moment i els efectes especials són de primera classe. Si a això li sumem un Gerald Butler amb posat sorrut i torracollons i un Andy Garcia capaç de deixar anar la frase “puedo hacerlo porque soy el puto presidente de los Estados Unidos” sense riure, ja tenim el còctel perfecte.

Geostorm l’has vist cinquanta vegades. L’argument és el de sempre, al cap de cinc minuts saps qui és el dolent i qualsevol intent de gir de guió els veus veure a quilòmetres. Qualsevol d’aquests arguments valdria per fer caure una pel·lícula seriosa però aquí ens trobem davant el gènere de l’entreteniment i aquest gènere juga amb unes altres normes. L’únic que es demana a Geostorm és entreteniment i això ens ho dóna amb escreix.

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *