0

Ghost in the shell

No he llegit el manga ni he vist l’anime en què es basa l’adaptació cinematogràfica de Ghost in the Shell, pel que no tinc manera de comprovar si és fidel a l’original o només n’agafa el nom i la idea general però espero que sigui això últim o no entendria la fama que precedeix la història creada per Masamune Shirow (podeu llegir la crítica que en va fer l’Àlex en el següent enllaç).

En el futur la tecnologia ha avançat de tal manera que permet als humans millorar-se amb implants cibernètics. Un dels últims experiments ha aconseguit trasplantar un cervell humà en un cos totalment cibernètic i crear així l’agent de policia perfecte.

Com he dit al principi no tinc referències al material original però sí que havia sentit a parlar del seu impacte en moltes històries, pel·lícules o còmics d’ambientació futurista que van sortir després de la publicació del manga. Un dels problemes de la pel·lícula – i no és l’únic – fa referència a l’influència que l’obra de Masamune va tenir sobre una de les pel·lícules de més impacte dels anys noranta: The Matrix. El manga i l’anime van ser primers i és la pel·lícula dels (les) Wachowski que s’inspira en ells però la línea temporal del cinema fa que sembli el contrari.

Aquesta comparativa no deixaria de ser una anècdota si no fos perquè la pel·lícula de Rupert Sanders és avorrida, buida i amb una total falta de personalitat. És curiós que Dreamworks hagi deixat un projecte d’aquestes dimensions a un director com Sanders que només comptava amb Blancanieves y la leyenda del cazador com referència i siguem sincers, no és una molt bona referència. Curiosament al costat d’un director desconegut i trobem actors de talla mundial com Michael Pitt, Scarlett Johansson o Juliette Binoche però tothom té factures per pagar i no seré jo qui els jutgi. Els actors fan el que poden amb els seus papers. Els personatges són interessants i se’ls podria treure molt suc però la manera de representar-los a la pel·lícula els converteix en simples màquines sense sentiments ni personalitat. De tots ells només el gran Takeshi Kitano manté la compostura. No és que el seu paper sigui millor o pitjor que els altres, simplement  es nota que al veterà actor li rellisca tot.

No puc dir si Ghost in the shell és o no una bona adaptació però sí que puc dir que és una mala pel·lícula de ciència-ficció. L’argument és bo i la base és interessant i rica, aquí l’únic problema és l’execució. Per fer gairebé deu anys que Dreamworks i Steven Spielberg van comprar els drets, sembla una pel·lícula feta amb presses i sense ganes.

 

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *