0

Green book

El green book al que fa referència la pel·lícula es tracta d’una publicació real anomenada The negro motorist green book, escrita durant els anys 30 per Victor Hugo Green i que consistia en una sèrie de recomanacions i llocs segurs pels afroamericans que decidissin viatjar per Estats Units. La història en la qual es basa Green book és la història real d’en Frank ‘ Tony Lip’ Vallelonga i en Don Shirley, escrita a tres mans entre Peter Farrelly, Brian Curley i Nick Vallelonga, fill d’un dels protagonistes.

En Frank ‘Tony Lip’ Vallelonga (Viggo Mortensen) és un simple treballador italo-americà de classe mitjana que aconsegueix un treball com a xofer d’en Don Shirley (Mahershala Ali) durant la seva gira musical per Estats Units. La feina és més complicada del que sembla, en Shirley és de raça negra i la gira té lloc per l’Amèrica més profunda on la segregació racial està molt present.

Peter Farrelly debuta en solitari amb una comèdia dramàtica allunyant-se de la comèdia barroera que l’ha fet famós junt amb el seu germà Bobby Farrelly. En paraules del mateix director no va acceptar Green Book per la necessitat de demostrar res, li va interessar la història i va decidir tirar endavant el projecte. Les pel·lícules dirigides amb el seu germà poden agradar més o menys però ningú pot negar que algunes han marcat punts d’inflexió a la comèdia americana. Amb Green Book, Farrelly deixa clar que pot fer el que vulgui i que, simplement, sempre s’ha dedicat a fer el que li agradava.

Green book és un d’aquells casos on els personatges fan gran la història. Tot i estar basat en una història real, l’argument de Green book no destaca per la seva originalitat. Pensat fredament és bastant previsible i s’ha explicat centenars de vegades amb històries similars però és la força dels seus dos actors principals i les seves interpretacions les que converteixen la pel·lícula en quelcom especial. La química entre Mortensen i Mahershala és evident des del primer moment que comparteixen pantalla i aquesta no fa més que augmentar a mesura que avança la trama. Els seus dos personatges que són com l’aigua i l’oli al principi de la pel·lícula van adoptant matisos l’un de l’altre en un procés d’evolució que no canvia la seva essència però els fa créixer com a persona. Una evolució que els dos actors claven a la perfecció. Green book és un d’aquells casos on hauria de ser obligatori el visionat en versió original. No tinc cap dubte que el doblatge s’hagi fet el millor possible però el treball amb l’accent i la pronunciació que fa Mortensen és inimitable.

En una reflexió personal trobo indignant que la nominació de Mahershala Ali estigui a la categoria d’actor secundari mentre que Viggo Mortensen opti a la de principal. Els dos condueixen la pel·lícula a parts iguals i un personatge no s’entén sense l’altre.

Farrelly presenta una història dura però molt humana, dramàtica però amb tocs d’humor que arriba a fer reflexionar sobre la hipocresia amb què viu sovint l’ésser humà. Una història que val la pena no oblidar.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *