0

Green room

greenroomEn l’argot de l’espectacle una Green Room és aquella habitació on els artistes esperen el seu torn per sortir a l’escenari, en cinema és una petita pel·lícula molt efectiva a curt terme però que perd força a mesura que hi penses.

En Pat, en Tiger, en Reece i la Sam formen un grup de punk rock amateur anomenat Ain’t Right. Buscant concerts acaben tocant en un club apartat de tot i freqüentat per neo-nazis. Els quatre són testimonis d’un crim i queden atrapats a la sala d’espera del local sense possibilitats d’escapar.

Com he dit al principi és una peli molt efectiva a curt terme. L’atmosfera i la tensió que crea Jeremy Saulnier t’atrapa de principi a final però passats els 90 minuts veus que la pel·lícula és irregular i l’argument bastant confús. El treball dels actors tampoc brilla, només Patrick Stewart crea un personatge creïble i consistent, la resta es limita a complir el guió i poc més. La pel·lícula també és una oportunitat per veure un dels últims treballs del recentment desaparegut Anton Yelchin.

A destacar el treball de fotografia que hi ha darrere la pel·lícula. El títol de la pel·lícula serveix per plantejar la paleta de colors que veurem al llarg dels noranta minuts. Tonalitats de verd dominen totes les escenes però d’una manera subtil, sense ser forçat.

greenroom2

Saulnier també aprofita per fer una lleugera crítica als moviments neo-nazis i als seus seguidors. La pel·lícula ens planteja un grup on només uns quants tenen clar el significat del que representa la seva ideologia, la majoria es limiten a buscar un grup que els accepti i sentir-se part d’alguna cosa.

La pel·lícula és crua, violenta i no s’entreté donant explicacions. És directe, es tracta de sobreviure al preu que sigui. El problema és que els intents de supervivència per part d’uns i els d’evitar-ho per part dels altres es tornen confusos i dispersos.  Per sort la bona mà de Saulnier amb la direcció li camufla els errors com a guionista.

Tot i això és un thriller molt recomanable que atrapa i et manté en tensió durant la projecció. Llàstima que es quedi a la superfície de la trama i que no busqui un final més cru.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *