2

Guardianes de la Galaxia

guardians_posterUs seré del tot sincer, fins que Marvel va anunciar la preparació d’aquesta peli desconeixia totalment l’existència d’aquest grup “d’herois”. Això m’ha servit per arribar totalment verge a la peli però també ha fet que tingui la feina de conèixer uns nous herois en un imaginari ja força saturat. Aquest desconeixement també ha fet que els personatges s’hagin que guanyar la meva simpatia i preocupació, en alguns casos ho han aconseguit, en d’altres no tant.

L’actor, director i guionista James Gunn és l’encarregat de portar a la pantalla gran aquest dispers grup de super-herois i realitza un treball més que correcte. On destaca sobretot la pel·lícula és en la seva “coherència” com a univers Marvel cosa que és un dels seus punts forts i fa que tot sembli natural mentre la vas veient.

En el capítol de protagonistes tenim una mica de desequilibris. Tots els actors es veuen còmodes amb els seus papers però personatges molt interessant estan poc desenvolupats (cosa que espero arreglaran en segones parts o d’altres pelis Marvel) i d’altres tenen molt protagonisme però no em van acabar d’enganxar. L’exemple més clar és el duet Gamora i Nebula on el personatge principal és l’interpretat per Zoe Zaldana (Gamora) però on el més atractiu i interessant és el de Nebula a càrrec d’una poc reconeixible Karen Gillian (Doctor Who). O la presència d’un enemic físicament prou treballat com és Ronan (Lee Pace) però molt menys interessant i amb menys carisma que l’enemic a l’ombra, Thanos (Josh Brolin). La resta del càsting compleix bé la seva feina, una llàstima no poder veure-la en V.O. per poder valorar el treball de Bradley Cooper o Vin Diesel (en aquest cas treball poc).

nebula

Les comparacions amb The Avengers són fàcils i en el meu cas han jugat una mica en contra de la peli. Grups d’herois que treballen junts una mica per força lluitant contra un enemic comú resumeix tant una com altre peli, la diferència és que als protagonistes d’un dels grups els conec i estimo des de fa anys i els altres són uns nouvinguts. Malgrat tot Guardianes de la Galaxia compleix amb nota el seu propòsit, entretenir. En cap moment tens la sensació que allarguen més del necessari el contingut o es perden en incoherències de guió (com passa amb altres blockbusters d’aquest estiu), tot té un sentit i un ritme que fa que la peli passi bé i et mantingui un somriure als llavis durant els 120 minuts de duració. Però no em puc estar de dir que em va sorprendre com un personatge cruel com Ronan cau en la distracció preparada per Star Lord a la recta final, un enemic despiadat no pot distreure’s d’aquesta manera.

Guardianes de la Galaxia barreja de forma perfecta acció, humor i emoció en una peli que s’ha guanyat un lloc en l’imaginari Marvel i se situa en un punt intermedi de la cada cop més llarga llista d’adaptacions de còmics Marvel. Entreteniment molt recomanable per pasar unes bones dues hores i que promet convertir-se en un dels punts fort de l’estratègia cinematogràfica de Marvel.

Com acostuma a fer Marvel tenim escena post crèdits però en aquesta ocasió és més un homenatge que un avançament de futures pel·lícules. Personalment em va encantar veure el protagonista d’una de les pelis que em va marcar de petit però també m’entristeix veure com molta gent surt de la sala preguntant qui collons és.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

2 Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *