Ha vuelto

havueltoOn està el límit en l’humor? És un tema complicat i potser primer ens caldria preguntar-nos si l’humor n’ha de tenir de límits. Ha vuelto (David Wnendt, 2015), s’atreveix amb un tema tabú a Alemanya i juga amb els límits de l’humor amb una proposta arriscada que no està lliure de polèmica.

Ha vuelto es presenta amb l’etiqueta de fals documental on veiem què passaria si Hitler es transportés als nostres dies. És una proposta interessant i amb molt recorregut però que la pel·lícula desaprofita totalment. El primer problema de Ha vuelto és la seva definició. És un fals documental? Una ficció? Una comèdia o un drama? Crec que vol ser-ho tot de cop i queda tan indefinit que perd personalitat i credibilitat. La decisió de barrejar escenes guionitzades amb actors i escenes reals amb persones de carrer fan que no tinguis clar en quin moment estem parlant de ficció i en quin moment estem tractant amb reaccions reals i espontànies. Quan certs personatges es troben cara a cara amb Hitler i expressen la seva opinió és difícil saber si ens trobem davant d’un actor que interpreta un paper o d’un ciutadà normal que expressa les seves idees. Si es tracta del primer no hi veig sentit i si es tracta del segon és preocupant.

La ficció ens permet reflexionar sobre els fenòmens de masses i veure com unes idees que al principi poden semblar extremes i fora de lloc es poden anar instaurant a poc a poc a la nostra societat. La part documental ens fa veure que moltes idees que creiem enterrades tardarien molt poc a tornar a la superfície. El problema és el que he mencionat abans, quina part de la ficció és real i quina part de la realitat és ficcionada.

havuelto2

Ha vuelto està etiquetada amb la categoria de comèdia i, de fet, jo mateix la vaig començar a veure amb aquesta idea però a poc a poc la sensació va canviant. Analitzant fredament Ha vuelto, em vaig trobar que em provocava més sensació d’angoixa i por que no pas riure. No una por com la de les pel·lícules de terror, una por sobre com senzill és influenciar la societat i que fàcil és caure en errors del passat.

És complicat recomanar Ha vuelto, per començar el tema ja pot tirar enrere molta gent i la mateixa pel·lícula no dóna molts arguments per recomanar-la però vull fer-ho per un simple motiu: l’actuació de Oliver Masucci. Al llarg dels anys són molts els actors que han interpretat Adolf Hitler i molts amb actuacions memorables però Oliver Masucci va un pas més enllà. La seva mirada, la passió en els seus discursos, els seus silencis… La interpretació que en va fer Bruno Ganz a El hundimiento semblava la definitiva però la d’Oliver Masucci arriba al mateix nivell.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda