0

High-rise

high4Recordo amb poc més de vint anys, sortir del cinema de veure Mulholland Drive sense haver entès res però convençut que havia vist una magnífica pel·lícula. Lynch era, és i serà sempre un geni capaç de guanyar-te amb les sensacions que transmet encara que no tinguis ni idea del que està passant a pantalla. Igual que amb la peli d’en David Lynch a High-rise tampoc entenia el que estava passant en pantalla però la principal diferència és que m’estava avorrint brutalment amb el que estava veient.

High-rise adapta una novel·la homònima dels anys 70 escrita per J.G. Ballard i que el productor Jeremy Thomas intentava tirar endavant des de feia molts anys. La pel·lícula ens presenta al Doctor Robert Laing (Tom Hiddelston) que s’acaba de traslladar a un enorme rasca-cels on els habitants tenen tot tipus de luxes en funció de la planta on viuen. Proveïts de supermercat, spa, els inquilins de l’edifici començar a funcionar com una societat independent on les diferències entre els pisos superiors (amb gent d’alt estatus) i els pisos inferiors (gent treballadora) es va fent cada vegada més grans fins a desembocar en una lluita de classes.

La pel·lícula és una crítica a la societat actual cada vegada més aïllada en petits universos i a les diferències socials existents on rics i pobres ocupen un mateix espai però de maneres molt diferents. A High-rise els rics viuen als pisos superiors, fan festes extravagants i viuen sense preocupacions mentre que els treballadors tenen un estil de vida més vulgar i fent el necessari per viure.high1

Aquesta idea que ben desenvolupada pot derivar en una bona pel·lícula acaba desembocant en una successió d’imatges extravagants, grotesques i sobreactuades. El mateix argument i la mateixa crítica a la societat fragmentada el vam veure a Snowpierce (Joon-ho Bong) amb la diferència que aquesta és conscient de ser un entreteniment i  aconsegueix ser una bona pel·lícula mentre que  Ben Wheatley (director de High-rise) vol fer una obra mestre i només aconsegueix avorrir.

high2

Tom Hiddleston, Luke Evans, Jeremy Irons, Elisabeth Moss i Sienna Miller. El repartiment de High-rise és espectacular i el mateix passa amb les seves interpretacions. Sobretot per part de Hiddleston i Evans que claven els seus papers i aporten una força brutal als seus personatges. El problema és que les interpretacions no van acompanyades per la resta.

La pel·lícula és confusa, les reaccions dels personatges disperses i l’argument principal espès. La pel·lícula està plagada de trames secundàries però la majoria d’elles són tant o més extravagants que l’argument principal i només ajuden a complicar encara més la pel·lícula.

En resum, High-rise em va semblar un intent fracassat d’evocar emocions a través de les imatges a partit un argument de crítica moral cap a la societat que només aconsegueix convertir-se en un despropòsit de dimensions extraordinàries. Però també és possible que, simplement, no l’hagi entès.

 

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *