0

How I live now

howIlivenowHow I live now és l’espectacular i molt recomanable proposta de Kevin Macdonald, director de El último rey de Escócia i La sombra del poder amb la inquietant Saoirse Ronan (Hanna i Lovely Bones) com a protagonista.

Basada en el llibre homònim de Meg Rosoff, la pel·lícula ens explica com una jove nord-americana de vacances ha Anglaterra es veu atrapada i perduda després que el país pateixi un atac nuclear i esclati una guerra que posa potes enlaire tota la civilització.

Tot i tenir un component romàntic molt marcat el sentiment constant durant la pel·lícula és una sensació de mal rollo i angoixa que persisteix una bona estona un cop acabada, en el meu cas vindria a ser la mateixa sensació que em van deixar The Road i Never let me go. Saps que has vist una gran pel·lícula però el mal cos que et deixa al acabar et fa desitjar -fins a cert punt- no haver-la vist. El film de Macdonald comparteix moltes coses amb els dos que he mencionat abans, el mal rollo, la sensació constant de perill i patiment dels protagonistes que ens oferia The Road i el toc de cinema britànic i independent que respirava Never let me go. La diferència principal d’aquesta amb aquelles és la muntanya russa d’emocions que pateixes durant els poc més de 100 minuts que dura. En qüestió de minuts passes d’un romanticisme massa ensucrat a una sensació de tristesa profunda passant per alegria i angoixa. Com us podeu imaginar no és una pel·lícula que recomano veure un dia que estigueu de baixon emocional (a menys que no us vagi el rollo masoquista que després ja serà cosa vostra).

howilive2

Com he comentat a la presentació és Saoirse Ronan qui porta tot el pes de la interpretació amb un personatge que comences odiant i del que t’acabes enamorant i desitjant que no li passi res dolent. Al costat trobem Tom Holland, el gran descobriment de Lo Imposible, i Harley Bird en el seu primer paper cinematogràfic i que li ha valgut una nominació als BAFTA com a millor actriu novell (en realitat és Best Promising Newcomer però no tinc molt clar com traduir-ho).

How I live now té moments molt impactants, com ara l’explosió nuclear, que ho són encara més per la seva simplicitat i per la innocència que demostren els seus protagonistes en viure-les i moments molt durs que és millor no explicar per no espatllar l’atmosfera del film però que tots els que la veieu identificareu al moment (tots ells protagonitzats pel personatge de Ronan). A més és una pel·lícula que mostrant poc de la guerra et fa sentir molt més la seva crueltat que moltes que ens ho ensenyen tot.

Igual que faig amb els dos films amb els quals he comparat How I live now és una peli que no em cansaré de recomanar però, igual que faig amb els altres dos, no ho faré sense avisar de la seva duresa. How I live now és un excel·lent treball que no hauríeu de deixar escapar (l’estrena aquí està prevista pel 9 de maig).

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *