0

Independence Day: Contraataque

independence3Entreteniment. Independence Day: contraataque és això, simple i pur entreteniment sense més pretensions. Diversió sense cap més intenció que entretenir l’espectador. Ni grans arguments, ni grans girs de guió ni una profunditat innecessària. Roland Emmerich ha tardat vint anys a fer realitat la seqüela d’una de les seves millors pel·lícules però ho ha fet amb èxit.

A veure, deixem una cosa clara, la pel·lícula és fluixa, senzilla i no arriba al nivell de la primera entrega però això no fa que sigui menys bona. Independence Day: contraataque no s’ha fet per revolucionar el gènere, no s’ha fet per marcar un abans i un després en el cinema, s’ha fet per entretenir i això ho fa amb escreix.

L’argument és el mínim necessari per poder fer avançar la trama. Després de vint anys del primer atac, els alienígenes tornen amb més força que mai decidits a recol·lectar el nucli terrestre per alimentar les seves naus. Desconeixíem que aquesta fos la seva intenció a la primera part però és prou creïble. Els alienígenes no són els únics que s’han preparat al llarg dels anys, els humans també han vist com la seva tecnologia feia un salt en utilitzar la tecnologia deixada després de la primera batalla. Aquest cop la batalla és més gran i més desesperada que l’anterior.

independence2

La sensació és que tots els involucrats tenen clar que van allà a passar-s’ho bé. Des de les noves incorporacions als antics protagonistes tots són conscients que treballen en un blockbuster d’estiu, no en una pel·lícula d’art i assaig.
Si en un primer moment podíem pensar que trobaríem a faltar la presència d’en Will Smith, el cert és que no. De fet la pel·lícula es ventila la seva absència en una simple frase i se centra ràpidament amb els nous.

L’estiu és època d’entreteniment i passar-ho bé i Independence Day: contraataque ens ofereix les dues coses. No quedarà a la memòria dels espectadors com va fer la primera part però tampoc quedarà com un desastre només pensat per fer calers. Si us la voleu prendre de forma seriosa, sortireu força emprenyats de la sala. Heu d’acceptar que la Torre Eiffel aguanti dreta mentre la resta de París ha quedat en ruïnes, heu d’acceptar que els alienígenes siguin els pitjors estrategues de l’univers i heu d’acceptar que les línies de diàlegs semblin escrites per alumnes de P5. Un cop accepteu tot això i us deixeu portar per l’espectacle gaudireu com garrins.

independence4

Falta veure si la pel·lícula té prou èxit per a donar llum verda a la tercera entrega. La Terra s’ha quedat petita i portar la batalla a l’espai ens pot donar grans moments.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *