0

Infierno azul (The Shallows)

shallows_posterJa sabeu que en el blog tinc especial predilecció pels taurons. Tot el que comenci o acabi en shark – zombie shark, sharknado en són exemples-, tard o d’hora tindrà una entrada. Amb Infierno azul (The shallows) he tardat una mica més segurament pel fet que la veia una mica massa blockbuster. Un intent d’imitar el mític tauró de Spielberg. Doncs resulta que no només comparteix la traducció horrible del títol amb la pel·lícula de 1975, també aconsegueix crear la mateixa atmosfera de perill al mar.

No considero a Jaume Collet-Serra un director gaire capacitat però reconec que amb Infierno azul compleix amb nota. Vist el segon tràiler (el primer era excel·lent), la meva principal por era un abús del tauró. Per sort Collet-Serra l’ha ben dosificat, ensenyant-lo només quan és necessari i, fins i tot, amagant-lo en moments on la temptació de mostrar-lo és molt gran.

El millor de la pel·lícula és la capacitat de crear una atmosfera de tensió constant. Saps que el tauró és allà i saps que pot atacar en qualsevol moment però no sempre és quan t’esperes. Collet-Serra aprofita molt bé les pauses i juga molt amb les expectatives de l’espectador. També és d’agrair que no es recreï en la sang i el fetge. Només en un moment Collet-Serra es deixa anar de forma una mica gratuïta però com que no n’abusa tampoc és criticable. No va a buscar la imatge fàcil i típica, no ensenya el que no cal i ja sabem que passa. La primera víctima del tauró passa en un excel·lent fora de càmera on només veiem la cara de Lively i un gran punt final per mostrar la víctima.

shallows2

Respecte la interpretació poca cosa a dir. Blake Lively és l’estrella absoluta, de fet els pocs secundaris que surten tenen amb prou feines 5 minuts de pantalla. L’actriu compleix posant cara de tensió quan és necessari i de determinació quan cal. Poc més cal dir d’ella.

No m’agradaria acabar sense posar dues crítiques a la pel·lícula.
En primer lloc em cansa la mania de justificar les coses. No calia ensenyar una ferida del tauró i justificar que algú l’havia atacat i això el motiva a atacar humans. És un tauró blanc amb gana i li porten menjar a domicili. Punt i final.

shallows1
Després em sap greu que la primera escena de la pel·lícula et tregui molta intriga de la pel·lícula. La càmera ens indica que la parella de surfistes tornarà i això treu tensió a la solitud de la protagonista. Entenc els motius que ho justifiquen però potser hauria sigut millor buscar una altra solució.

Infierno azul (The Shallows) és una bona pel·lícula que aprofita el encara no 90 minuts que dura i et deixa amb un bon gust de boca però amb poques ganes d’anar a la platja.

 

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *