0

Into the storm

into_storm_posterFa 19 anys s’estrenava Twister, una entretinguda pel·lícula sobre un matrimoni en ple divorci que treballa perseguint huracans i es veuen atrapats per un dels més grans que s’ha format mai. L’any passat es va estrenar Into the storm, una pel·lícula amb un argument molt similar que serveix per demostrar que per molt que avanci la tecnologia i l’art de fer cinema encara hi ha gent capaç de fer coses pitjor que fa 15 anys.

Into the storm ens presenta un grup de “científics” a la recerca d’un huracà per un reality show televisiu que acaba topant de cares amb una de les pitjors tempestes de la història d’Estats Units. Amb l’excusa del reality el director aprofita per utilitzar la tècnica del found footage, un estil de narrar la pel·lícula que si ja és difícil de creure normalment aquí fot vergonya aliena, però d’això ja en parlaré més endavant. Darrere la càmera trobem Steven Quale, un novell que prèviament només havia dirigit Destino final 5 i algun curt o documental. Aquesta poca experiència es nota  l’hora de dirigir algunes escenes i tirar endavant la pel·lícula. Si a la dificultat del found footage i la inexperiència del director hi sumem les actuacions veureu perquè Into the storm és un subproducte de diumenge a Antena 3. Com a cap de cartell tenim Sarah Wayne Callis (Prison Break i The walking dead), una actriu que el màxim que aconsegueix despertar-me és la somnolència, al seu costat tenim un grapat de secundaris com Richard Armitage (Thorin a El Hobbit) o Matt Walsh (típic secundari de moltes comèdies) junt amb un trio d’adolescents que intenta fer-se un lloc al cinema. Davant d’aquest panorama ja us podeu imaginar el carisma que desprenen els personatges de la pel·lícula.

intostormportada

Al principi us he parlat sobre la tècnica del found footage que utilitza Steven Quale per explicar la pel·lícula, doncs bé, està feta amb el cul. Aquesta tècnica consisteix a simular que la pel·lícula està gravada pels mateixos protagonistes amb les seves càmeres i que posteriorment algú ha editat. La primera peli en utilitzar aquesta tècnica va ser la mítica Holocausto Cannibal (1980) però es va fer mundialment famosa amb The Blair Witch project (1999), entre aquestes dues i fins a dia d’avui són moltes les que l’han utilitzat amb més o menys fortuna. Per posar exemples recents tenim part de la saga REC o Cloverfield que juguen a narrar la pel·lícula amb el material recolllit amb les càmeres dels protagonistes i que s’ha editat a posteriori com si es tractés d’un documental per exposar els fets o la magnífica Chronicle que utilitza càmeres personals o telèfons mòbils com a mètode de gravació però amb el tractament d’una pel·lícula normal. Into the storm intenta barrejar les dues intostormactressmaneres, fer servir càmeres personals com a mètode de gravació i fer-ho passar per un documental sobre els fets. El resultat? Un bunyol. Al poc que avança la pel·lícula ja tens clar que és impossible el que et planteja la pel·lícula i no estic parlant de l’argument, em refereixo a la manera d’explicar-la. Cap problema amb el mètode de gravació però si m’intentes vendre un “documental” sobre els fets fes-ho amb material recuperable, no em posis imatges d’una càmera arrossegada per un huracà de foc, les targetes d’avui en dia són resistents però potser no tant.

En definitiva, Into the storm és un petit entreteniment que no entreté, es limita a fer passar l’estona sempre que aconsegueixis posar el cervell en stand by i limitar-te a mirar la pantalla. Alguna cosa a destacar? Els efectes estan prou aconseguits i Alycia Debnam-Carey és prou guapa però res suficient important com per recomanar-la.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *