It follows

follows1Els que em coneixeu o seguiu el blog habitualment sabeu que el terror no és un dels meus gèneres preferits. Sóc de susto fàcil i ho passo molt malament però a vegades em pica la curiositat quan escolto molt bones crítiques (o molt dolentes) sobre un títol. Havia llegit molt sobre It follows; revolucionaria, terrorífica, angoixant, i un llarg etcètera d’adjectius que m’han decidit a donar-li una oportunitat. Com he confessat al principi no sóc molt expert en el tema però ni entenc ni comparteixo les bones crítiques que ha rebut aquest títol.

Després de tenir relacions amb el seu xicot, una estranya criatura comença a seguir a la Jay Height (Maika Monroe). El noi li confessa que aquesta entitat no deixarà de perseguir-la fins que ella no tingui relacions amb algú altre i li traspassi la maledicció.

Per començar l’argument ja és força justet. M’agrada que s’ignori totalment l’origen de la maledicció i no es busquin arguments forçats però és la mateixa història que hem vist a Viernes 13 o The Ring. Alguna acció provoca que una criatura, entitat o assassí en sèrie comenci a perseguir els protagonistes sense descans. En alguns llocs s’ha volgut vendre com una advertència cap a les malalties de transmissió sexual i els seus perills, què voleu que us digui, qui no té feina, el gat pentina o, en aquest cas, inventa missatges moralistes.

follows2

Deixem de banda la base i anem una mica més enllà. It follows no fa por, no posa nerviós i no provoca angoixa. I això us ho diu un paio que salta al més mínim espant en qualsevol pel·lícula. Si que és cert que té un parell d’espants ben posats però els veus a venir de tres hores lluny. Tampoc explota la sensació d’angoixa i de sentir-t’he perseguit. Molts de vosaltres coneixereu la saga Resident Evil per les pel·lícules però els que també els coneixeu dels videojocs recordareu la tensió que provocava Némesis a la segons entrega. Pels que només heu vist les merdes de la Jovovich i l‘Anderson, Némesis era una criatura mutant que et perseguia sense descans al llarg de tot el videojoc. En qualsevol moment podia aparèixer i era impossible de matar, només podies córrer i escapar. Allò era tensió, allò era angoixa, al seu costat It follows és una pel·lícula apta per tots els públics.

La resolució és confusa i els protagonistes prenen decisions que ni s’entenen ni s’expliquen. Des de la decisió de compartir la maledicció amb un dels amics després de no voler fer-ho amb uns desconeguts però després fer-ho amb uns altres desconeguts, a traslladar-se d’una localització a un altre sense ordre ni concert passant absolutament de donar explicacions i sense entendre els motius fins a una resolució bastant sorprenent per acabar amb la criatura.

follows3

De tota la pel·lícula només salvaria la interpretació de Maika Monroe que sap mantenir una cara de tensió i angoixa durant tot el metratge. El meu dubte és si interpreta el paper o està pensant tota l’estona en on s’ha posat i com quedarà.

Però com ja he dit al principi, el gènere de terror no és dels meus preferits i la meva poca experiència potser em fa incapaç d’apreciar què té de revolucionari i angoixant aquest títol.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda