0

It

No m’agrada el cinema de terror. No es tracta d’un problema amb la seva qualitat o originalitat, és un problema personal. El cinema de terror em fa por. Manllevant una expressió del llibre que estic llegint actualment, sóc de testicles retràctils i qualsevol petit espant, m’espanta. Només en ocasions excepcionals em decideixo a veure una pel·lícula d’aquest gènere i acostuma a ser per recomanació d’amics, coneguts o per comprovar si les crítiques que rep per part de la premsa tenen fonament.

Amb It m’ha passat això i estic content que hagi passat. No havia llegit el llibre de Stephen King ni vist la minisèrie de 1990 per tant anava totalment verge a la projecció (que en casos d’assassins com aquest és un punt a favor) i podeu imaginar la meva sorpresa al descobrir el to fantàstic que té la història.

Passada la sorpresa inicial veig que em trobo davant d’un film d’aventures més que de terror. No us vull enganyar, It fa por però va més enllà del que seria una peli de por i espants. It parla de l’amistat, el pas de ser nen a ser a jove i de la superació dels terrors personals, una versió macabra dels Goonies o Stand by me, pel·lícules de les quals el llibre és contemporani tot i, segurament portava escrit temps abans.

Excepte una duració un xic excessiva, It aprova amb nota. La pel·lícula crea una atmosfera de tensió molt ben barrejada amb moments més íntims centrats en els protagonistes infantils, visualment és impecable i potent i el càsting infantil està molt ben trobat i aconsegueix una magnífica química entre ells. Una menció especial es mereix Bill Skargard, el nou Pennywise és molt pertorbador i el seu somriure és d’aquells que queda gravat i ens vindrà a visitar les nits de malsons. També és destacable la química entre Jaeden Lieberher, Sophia Lillis i Finn Wolfhard. Els tres joves actors porten el pes de la pel·lícula i treballen a un nivell per sobre que la resta dels seus companys de repartiment. És una pel·lícula coral però amb grans diferències entre protagonistes. Un petit destacat a la bellesa incipient de Sophia Lillis.

Les pel·lícules de terror em seguiran fent por i seguiré sense veure-les però reconec que amb It m’hauria perdut una bona proposta. Segurament em passarà amb moltes altres pel·lícules d’aquest gènere però anar a passar-les putes durant dues hores en una sala de cinema segueix sense fer-me gràcia.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *