0

Jackie

Natalie Portman és Jacqueline Kennedy i Jackie és Natalie Portman.

Aquesta frase que es pot utilitzar en multitud de pel·lícules agafa més sentit que mai a Jackie. La pel·lícula de Pablo Larraín és correcte però l’actuació de Natalie Portman la fa gran. Els senyors dels premis Oscar van cometre un error al no nominar Amy Adams, espero que no en cometin un segon no donant-li l’estatueta a Portman.

D’una manera desestructurada però molt ben construïda Jackie segueix la vida de Jacqueline Kennedy abans, durant i després de l’assassinat del seu marit, John F. Kennedy. El que es podia convertir en un biopic a l’ús s’acaba transformant en un interessant experiment estructural de Pablo Larraín i en una explosió interpretativa per part de Natalie Portman. Si el director de No i The Club posa les bases per un film ben explicat i construit, l’actriu hi posa tot el seu carisma i talent interpretatiu per fer créixer una pel·lícula que en unes altres mans es podia haver convertit fàcilment en un telefilm de dissabte tarda.

Com he dit al principi Jackie és Natalie Portman. La pel·lícula està feta, pensada i dirigida per ella (o per l’actriu que haguessin escollit per interpretar al personatge). Em costa recordar un sol pla de la pel·lícula on no surti l’actriu protagonista i m’atreviria a dir que és perquè no existeix. A Jackie tot gira al voltant de la protagonista, és a dir tot gira al voltant de Portman. En poc més d’hora i mitja l’actriu es mostra vulnerable, desquiciada, arrogant, simpàtica o enfonsada anímicament. Un desplegament d’emocions que poques actrius actuals serien capaces d’interpretar.

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *