0

John Wick. Pacto de Sangre

Fa tres anys s’estrenava John Wick, una petita pel·lícula d’acció que es va convertir ràpidament en un film de culte pels aficionats al gènere. Dirigida per Chad Stahelski i David Leitch i amb Keanu Reeves com a protagonista la pel·lícula va meravella per les seves seqüències d’acció.

John Wick no va arribar mai als cinemes de casa nostra i fins a l’arribada al catàleg de Netflix només es podia veure per canals poc recomanables. El merescut estatus de peli de culte que estava agafant feia inevitable una segona part. John Wick. Pacto de sangre recupera la història allà on la vam deixar i repeteix els esquemes que van fer gran la primera part. Això és bo o dolent? En aquest cas, i per un servidor, una mica de cada.

Les segones parts parteixen sempre amb un avantatge i un desavantatge. Per una banda perds l’element sorpresa però per l’altra ja tens l’univers i els personatges construïts. En aquest cas John Wick aprofita molt bé el segon però li falla el primer. La primera entrega va aparèixer sense fer gaire soroll i va impactar, aquesta segona necessitava situar-se al seu nivell i, per mi, només ho aconsegueix en part.

Les escenes d’acció són més elaborades, més grans i tenen una realització impecable però cauen ràpidament en la repetició. Excepte l’escena inicial i la lluita del metro, totes les altres accions de John Wick són iguals – que no vol dir dolentes – i provoquen una sensació de dejá-vù que m’ha fet perdre l’interès a la segona repetició.

Aquesta segona part també aprofita per ampliar l’univers creat a John Wick però igual que passa amb la primera entrega no passem de rascar la superfície. Aquest món amagat, on els assassins es regeixen per unes normes estrictes i on tenen proveidors i hotels segurs, s’intueix ric i profund però la pel·lícula només ens deixa veure una petita part. Això em sembla correcte per una primera part però crec que aquesta segona necessitava aprofundir més.

Igual que la primera part John Wick. Pacto de sangre és un espectacle visual amb algunes de les millors escenes de lluita amb armes de foc que veureu mai. El més semblant a mirar John Wick és veure un streaming d’una partida perfecta al Call of Duty. I malgrat tot em segueixo quedant amb la sensació que la pel·lícula m’ha donat menys del que podia donar-me.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *