0

John Wick

wick_posterMolt sovint trobem directors, guionistes, actors o productors de cinema d’acció cometen l’error de voler donar més al gènere del que realment és. No dic que el cinema d’acció hagi de ser senzill o planer, però a vegades els aficionats al gènere en tenim prou amb una simple excusa o argument que doni peu a una història interessant i ben interpretada. No acció per acció sense sentit (que a vegades també val la pena), parlo d’una simplicitat envoltada d’una bona realització, uns bons personatges i un univers propi, tres coses que John Wick (Chad Stahelski i David Leitch, 2014) té de sobres.

Desconeixia totalment la pel·lícula fins que via en Callahan Ruiz vaig descobrir el tràiler a Facebook, de ben segur si no fos per això la peli m’hauria passat bastant desapercebuda, en Keanu Reeves no em motiva especialment i, a primer cop d’ull pot semblar una d’aquelles peli d’un dissabte de sofà i manta.

John Wick sembla un paio normal i corrent que acaba de perdre la seva dona després d’una llarga malaltia. Amb l’única companyia del seu gos en John intenta superar la soledat fins que un dia un grup de delinqüents irromp a casa seu, li roben el cotxe i maten el gos. A partir d’aquell moment tot canvia a la vida d’en John que deixa enrere la seva vida actual per tornar a la seva vida anterior on era un dels millors assassins del món.

Com he comentat a l’inici l’argument de John Wick és senzill i vist sovint al cinema, un fet traumàtic que desemboca en una espiral de violència però el que la fa diferent és l’estil i l’atmosfera que transmet. Si fem un cop d’ull a la fitxa dels dos directors podem veure que és la seva primera peli i que la seva feina principal sempre ha estat la d’especialistes d’acció. La passió per l’acció i l’estètica d’aquesta es nota en el treball dels dos directors. Al mateix temps és curiós veure que el guió també és obra d’un semi-debutant – dues peli amb Dolph Lundgren – com és Derek Kolstad que és capaç de construir un univers creïble i funcional per la pel·lícula. I és que aquesta consistència en l’univers de John Wick és un dels punts forts de la pel·lícula, sense gaires explicacions i introduint-ho d’una manera natural ens veiem immersos en un univers on els assassins viuen segons un codi d’honor, fan tractes mitjançant monedes d’or i tenen “zones segures” on descansar i establir-se quan estan treballant. Un univers que t’entra i que acceptes de manera natural sense les grans explicacions a les quals ens tenen acostumats altres pelis d’acció, les coses són així i punt, no cal explicar-les si no aporten res al film. Igual que el protagonista, la pel·lícula va al gra, si en John Wick és un home de poques paraules el seu guió és de poques explicacions, simplement les necessàries per fer-ho tot creïble.

wick1

La pel·lícula gira al voltant de l’acció, una acció ben rodada i executada. Les coreografies que barregen armes de foc amb arts marcials (una especialitat anomenada gun fu) són ràpides, efectives i visualment molt interessants. L’experiència dels dos directors com especialistes es deixa veure molt al llarg de la pel·lícula.

El personatge de John Wick recorda el retorn als herois o, més aviat, anti-herois del cinema d’acció d’abans. Un home forçat per les circumstàncies que es veu obligat a recuperar un estil de vida que havia deixat enrere. Com ja he dit és Keanu Reeves qui posa cara al personatge. Reeves no està a la llista dels meus actors preferits ni tampoc dels més expressius del gremi però clava el paper. La seva poca expressivitat fa més creïble i temible el personatge, un paio capaç d’acabar amb més de quinze sicaris sense parpellejar.

John Wick és bon cinema d’acció, entretingut i sense pretensions que el fa encara més interessant, amb un personatge del que et quedes amb ganes de saber més. La història de John Wick acaba amb la pel·lícula però m’agradaria molt que els seus creadors trobessin la manera de fer-lo tornar a la gran pantalla.

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *