0

Joker

Us seré totalment sincer, no tenia gaires esperances en el Joker de Todd Phillips. En part per la meva més que justificada falta de confiança en DC i Warner i, en part perquè no acabava d’entendre el to que el director li volia donar a la pel·lícula. Un cop vista m’estic menjant totes i cada una de les paraules que vaig escriure o no sobre la pel·lícula. Joker és una de les millors pel·lícules del 2019 i una de les millors interpretacions dels últims anys.

Arthur Fleck (Joaquin Phoenix) és un comediant fracassat totalment ignorat per la societat i l’entorn i amb problemes mentals que es va enfonsant en la desesperació fins que esclata en una violenta personalitat que es fa anomenar Joker.

Des del primer minut, Todd Phillips crea una atmosfera tensa, pertorbadora i angoixant que ens acompanyarà fins a l’últim minut de la pel·lícula. Joker és una pel·lícula asfixiant que t’atrapa de forma hipnòtica com aquells accidents de carretera que no pots evitar mirar. El director de la saga Resacón en las Vegas deixa de costat la comèdia per portar-nos a la part més fosca de la psique humana i regirar-nos l’estómac. Igual que la menta pertorbada del personatge, la pel·lícula juga psicològicament amb l’espectador deixant-lo amb el dubte sobre què és real i què forma part de la paranoia del Joker. Després de molt donar-hi voltes encara no tinc clar si el que he vist abans de l’escena final és real o només ho és dins el cap del personatge. Igual que el final d’Inception, el final del Joker ens deixa amb el dubte. Tot i els dies que han passat encara trobo arguments en contra i d’altres a favor d’aquesta idea

Igual que El protegido o Glass, Joker és una pel·lícula de superherois per molt que molts s’entossudeixin a dir el contrari. A diferència del que estem acostumats aquesta vegada el que veiem és la gènesi del malvat – i una mica la de l’heroi de retruc -, molt semblant al que va fer Shyamalan amb Glass. Joker és un malvat, sense punts grisos ni equidistants, qualsevol que intenti justificar la pel·lícula parlant d’antiherois o víctimes de la societat és que no ha entès ni la pel·lícula ni, encara menys, el personatge.
Sense treure protagonisme al personatge principal, Phillips també aprofita Joker per donar un tomb a la mitologia de Batman i la creació del seu univers.  

La pel·lícula de Phillips destaca pel seu to realista i pertorbador però és la brillant actuació de Joaquin Phoenix la que aconsegueix aquell punt extra que la converteix en un film excel·lent. L’actor es posa a la pell i la ment del psicòpata preferit de Gotham i converteix la seva interpretació en un brillant exercici interpretatiu. Phoenix es converteix en el Joker, igual que en el seu moment van fer Ledger, Nicholson, Romero, Monaghan o Leto que, amb més o menys encert i segons les decisions del moment, van fer seu un personatge icònic.

A diferència de Joaquin Phoenix que ens regala una visió única i personal del Joker, Todd Phillips fa un estrany còctel d’homenatges i referències al món del cinema que fan perdre una mica de personalitat a la seva gran direcció. Sense voler desmerèixer el treball del director el cert és que les influències de pel·lícules com Taxi Driver o El club de la lucha són innegables en la concepció del film igual que els homenatges a altres pel·lícules en forma d’imatges o escenes concretes. Personalment el més curiós i menys esperat és el que Phillips i Phoenix fan de la visió del Joker de Nolan i Ledger.

 

No vull acabar aquesta entrada sense parlar un moment del rebombori que s’havia creat abans de l’estrena de la pel·lícula arribant al punt d’una declaració oficial de Warner aclarint que la pel·lícula és una ficció i no enalteix la violència. Joker és violència i caos, és l’essència del personatge i ha de ser la base de qualsevol referència a ell que es faci en qualsevol mitjà però també és un personatge de ficció i sembla que molta gent oblida això. Si sou incapaços d’entendre això el problema el teniu vosaltres, no la pel·lícula.

 

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *