0

Jurassic World. El regne caigut

L’any 1993 Steven Spielberg va tornar a la vida els dinosaures, vint-i-cinc anys més tard J.A. Bayona ha fet el mateix amb la saga juràssica. Malgrat les bones crítiques, les grans recaptacions i la bona acceptació del públic, formo part del reduït grup als quals el retorn de Jurassic Park, rebatejat com a Jurassic World, que va dirigir Colin Trevorrow l’any 2015 em va deixar bastant fred. A la pel·lícula li faltava la màgia que la saga necessita i estava farcida de situacions ridícules i vergonyoses. Bayona ha entès el que necessita la saga i ens porta una pel·lícula entretinguda, trepidant i, molt important, emotiva.

Han passat tres anys des dels incidents de Jurassic World a l’illa Nublar. Durant aquests temps els dinosaures han viscut en llibertat i sense interacció amb humans. La seva existència es veu amenaçada quan el volcà que forma l’illa entra en erupció.

Jurassic World. El regne caigut sap trobar tots els elements que van fer gran la primera part perquè no oblidem que la segona part és millor ignorar-la i la tercera incinerar-la. Acció i aventures unides a el punt just d’humor per fer-nos riure sense convertir-ho en una comèdia i el punt de terror per fer-nos patir sense convertir-ho en una pel·lícula de por. El regne caigut és una barreja de molts elements de les anteriors entregues però unides de tal manera que ens ofereixen una història que sembla nova sense arribar a ser-ho. El ritme és trepidant i et manté enganxat a la butaca des del primer minut. El conjunt de gèneres funciona d’allò més bé combinant els moments d’acció amb pauses emotives i els moments de tensió amb lleugers tocs d’humor. La pel·lícula la veus a venir de lluny però això no li treu encant. Com he dit res és nou a El regne caigut però està tan ben fet que no et molesta.

J.A. Bayona va per feina, ara ja coneixem els personatges, coneixem l’illa i coneixem els seus habitants, podem anar directes al gra. A diferència de Jurassic World, aquesta segona part no cau tampoc en la nostàlgia. El director barceloní mostra el degut respecte a la saga original però sense exagerar. Fins i tot l’esperat retorn de Jeff Goldblum  està enfocat de tal manera que ho viurem de manera molt diferent aquells que vam descobrir Jurassic Park l’any 93 i aquells que van conèixer aquest món amb Jurassic World. La música també està col·locada amb molt respecte i les notes de Jurassic Park sonen en els moments precisos amb la rellevància necessària.

Bryce Dallas Howard i Chris Pratt repeteixen en els seus papers i, aquesta vegada, se’ls veu molt més còmodes. La química entre ells és més evident i els personatges han evolucionat per deixar enrere els tòpics que els caracteritzaven a la primera entrega. Les noves incorporacions són Justice Smith i Daniella Pineda com a companys dels dos protagonistes i Rafe Spall i Ted Levine com a adversaris. Personatges basats en tòpics però que no es converteixen en caricatures. El regne caigut també suposa el debut de Isabella Sermon, la primera adolescent de la saga que no desitjo que sigui devorada o esbudellada per un dinosaure. Bayona també aconsegueix fer una cosa que Trevorrow no va aconseguir, convertir els dinosaures en protagonistes. La Blue es converteix en un personatge més de la pel·lícula i la resta desperta sentiments d’empatia molt forts. El mateix passa amb l’Indoraptor, el primer dinosaure que aconsegueix fer por des dels raptors de l’entrega original.

Vull dedicar un petit apartat a J.A. Bayona. No descobrirem ara al director de El orfanato però vull destacar el brillant treball que fa a El regne caigut oferint-nos algunes imatges espectaculars i que ja formen part de l’imaginari de la saga. El treball de Bayona és excel·lent i dóna molta força i energia a la pel·lícula. És impossible saber com hauria quedat aquesta segona entrega amb Trevorrow al capdavant però us puc assegurar que un servidor no l’ha trobat gens a faltar.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *