0

Jurassic World

jworld1El primer record que em ve al cap en pensar en Jurassic Park és una cua quilométrica per entrar al cinema, en aquella època tenia 14 anys i els cinemes tenien una única sala que un cop omplerta et feia esperar a la cua fins a la següent sessió. El següent és l’emoció al veure els dinosaures per primera vegada. En aquella època no hi havia la promoció que tenim ara, era a la pel·lícula on veies per primera vegada el millor que la pel·lícula t’oferia. És per això que veure un enorme brontosaure en una pantalla gegant és d’aquelles imatges que et queden gravades a la retina.

Jurassic Park va tenir dues continuacions, The lost world: Jurassic Park i Jurassic Park III, cada una pitjor que l’anterior. En un temps de remakes, reboots i d’altres bestieses era inevitable que els dinosaures de Spielberg tornessin a la gran pantalla. Jurassic World és el retorn al parc anys 22 anys després de la primera pel·lícula, un retorn entretingut però molt per sota del que va ser la primera visita.

Jurassic World compleix amb el que es pot demanar avui en dia a un blockbuster; entretenir, divertir i fer pujar d’adrenalina. Tot això ho compleix amb escreix, el problema és que es queda aquí. Jurassic World no emociona, no queda a la memòria, es limita a entretenir a un públic que en dues setmanes (o fins al següent blockbuster) no recordarà res del que ha vist en pantalla.

La tecnologia actual permet crear dinosaures millors i més realistes i  oferir-nos escenes impossibles en el moment de l’estrena de la primera pel·lícula però el que no pot donar la tecnologia és carisma als protagonistes i idees als guionistes. Chris Pratt és capaç de donar una gran personalitat a StarLord a Guardianes de la Galaxia però es limita a fer un paper tópic a Jurassic World, Bryce Dallas Howard passa sense pena ni glòria en un paper que frega la paròdia i no em feu parlar dels dos nens als quals  només desitges que devori alguna de les criatures salvatges del parc.

jworld_portada

La major part del metratge es limita a unir escenes espectaculars que funcionen bé però que queden completament aïllades les unes de les altres. Dinosaures que escapen, provoquen el caos però que queden oblidats al cap de poc. Personatges (humans i dinosaures) que apareixen quan se’ls necessita i desapareixen quan no. Homenatges a la primera part però que es queden molt lluny de l’original. Un munt de situacions que ens provoquen bones sensacions en blocs però un desencant en general. El final ja és la punteta que falta per rematar la pel·lícula.

Jurassic World entreté i fa passar una bona estona però no et transporta al món jurassic que et transportava anys enrere Jurassic Park. Reconec que vaig riure molt i m’ho vaig passar bé però esperava alguna cosa més, alguna cosa que quedés després de l’efervescència de les primeres hores passada la projecció.

Per si ho vols compartir...Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Share on Google+
Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M'agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *