0

Justice League

Quan semblava que Wonder Woman obria un raig d’esperança a l’univers cinematogràfic de DC, Justice League arriba per esclafar-nos els morros amb la dura realitat. Molts dels errors comesos a Batman vs Superman o Suicide Squad es tornen a repetir aquí. DC no n’aprèn, Warner tampoc.

Justice League arranca poc després de Batman vs Superman. Amb el món encara de dol per la mort del kryptonià una nova amenaça cau sobre la humanitat. Steppenwolf, un dels Nous Déus de l’univers DC i deixeble de Darkseid, i el seu exèrcit de paradimonis volen aprofitar la mort d’en Superman per conquerir la Terra. Conscient del perill que representa aquesta amenaça en Batman decideix reunir un grup de gent amb habilitats per combatre aquesta invasió. Al cavaller fosc s’uniran la Wonder Woman, en Cyborg, en Flash i l’Aquaman.

A diferència de Suicide Squad, Justice League es pren el seu temps per presentar els nous personatges però, tal com passava a la pel·lícula d’en Will Smith i Margott Robie, la química entre els personatges és totalment nul·la. Gal Galdot (Wonder Woman) brilla amb llum pròpia però la resta del repartiment no s’aguanta per enlloc. Segueixo sense entendre l’elecció de Ben Affleck com a Batman, Jason Momoa és a l’actuació el que el reggaeton a la música i Ezra Miller està tan forçat a aportar la part còmica que està totalment sobreactuat. D’en Ray Fisher no en puc dir res bo ni dolent, simplement no molesta. Però més enllà de les capacitats interpretatives de cadascú hi ha la inexistent química. En cap moment veus complicitat entre actors/personatges, en cap moment veus cap relació entre ells. En cap moment et creus que puguin funcionar com a grup.

El ritme de la pel·lícula també és molt irregular, passem d’una arrencada extremadament lenta on no passa absolutament res a trobar-nos davant d’escenes d’acció caòtiques i difícils de seguir per tornar a tenir moments de calma que frenen en sec el desenvolupament de la trama. Mai sabrem si aquests canvis de ritme vénen donats per les reescriptures de guió d’en Joss Whedon o ja formaven part de l’original d’en Zack Snyder. On si es nota la mà del director de Man of Steel i Batman vs Superman és en el to fosc i grandiloqüent de la pel·lícula. El to Snyder està 100% present.

Com acostuma a ser habitual a les pel·lícules basades en herois de còmic tenim escenes post-crèdits. Una no deixa de ser una picada d’ullet als fans presentant una de les qüestions s’han fet al llarg del temps, l’altre serveix per introduir la nova amenaça a la qual s’haurà d’enfrontar la Lliga de la Justicía que no serà altra que la Lliga de la Injustícia amb Lex Luthor al capdavant.

Justice League no arriba a les dues hores de metratge però se’m va fer eterna. Després de l’excel·lent Wonder Woman havia recuperat la fe en l’univers DC però sembla que l’aventura de la Diana Prince va ser flor d’un dia.

Per si ho vols compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someoneShare on Google+

Pau Garriga

Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia que no exerceix. M’agraden les sèries, pel·lícules, els còmics i un llarg etcétera de coses que ara estan molt de moda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *