És curiós veure com cinc minuts de pel·lícula poden marcar el record o la sensació amb la qual surts d’una sala de cinema. La fiesta de las salchichas és una comèdia gamberra i entretinguda que es perd en els seus últims minuts en un gag innecessari.
Els aliments del supermercat Shopwell viuen esperant que els humans els comprin i els portin al “Gran més enllà”, un lloc paradisíac on compliran els seus desitjos i seran feliços per sempre. El que desconeixen és que en realitat seran devorats pels humans. Una salsitxa està decidida a descobrir la veritat i salvar els seus companys.
Seth Rogen, Evan Goldberg, Ariel Shaffir i Kyle Hunter firmen la història i qualsevol que conegui o consulti la seva filmografia serà molt conscient del tipus de pel·lícula que tindrà per endavant. L’humor de La fiesta de las salchichas és groller i irreverent. Les bromes sexuals i religioses són constants en el guió igual que les bromes sobre drogues i alcohol. Superfumados, Malditos vecinos, The Interview… La fiesta de las salchichas comparteix estil amb elles però amb la diferència que aquesta és d’animació.
Com he dit al principi, La fiesta de las salchichas és una comèdia entretinguda i divertida – sempre i quan us agradi aquest tipus d’humor – i, fins i tot, amb un fons prou interessant com a base de l’argument. La fiesta de las salchichas utilitza l’humor i l’animació per fer una crítica a la religió i al fanatisme però que queda diluït per l’escena final que és la que queda a la retina de l’espectador. Només per posar un exemple és brillant el moment en que els aliments descobreixen el seu destí i en com reaccionen davant d’aquest fet o la primera vegada que un humà interactua amb el menjar.
És una llàstima que les ganes de provocar dels creadors provoqui una escena innecessària que marca la resta de la pel·lícula i provoca que els comentaris a la sortida se centrin en l’orgia final i passin per alt bromes més divertides i originals que la tonteria del final.
